01 d’abril 2010

Democràcia a l'espanyola

La perversió del règim jurídic que ordena la convivència a l’estat espanyol, no deixa de sorprendre’ns cada dia que passa. No debades una de les principals preocupacions dels ciutadans d’aquest país és la baixa qualitat d’aquest simulacre legal que anomenen democràcia. La impunitat absoluta dels qui remenen les cireres, contrasta amb la sensació d’indefensió amb què els ciutadans ens enfrontem diàriament. No aprofundirem ara en les múltiples mancances que, com a model, presenta el “règim de llibertats” que, graciosament, ens atorga l’estat espanyol; només cal remarcar la manca absoluta de controls democràtics i de la més mínima transparència. La democràcia no pot ser només un subterfugi que avali la impunitat durant quatre anys i on els ciutadans hem esdevingut súbdits d’un poder autista que s’autoreprodueix en un redós tancat. No es poden estranyar, després, de la desconfiança absoluta amb què els ciutadans rebem el sainet constant en què s’ha convertit el joc entre partits polítics. Un joc on tot és negociable, tot té un preu, tot és voluble i relatiu. Tot depèn, al cap i a la fi, de si sóc al govern o sóc a l’oposició. Un joc on es transaccionen l’ètica i els principis. Un joc on sempre perdem els ciutadans.
La impotència amb què assistim a “l’imperi de la llei”, com li agrada dir al feixisme disfressat, ja ni aixeca polseguera entre una ciutadania adotzenada que assumeix la inevitabilitat de l’escarni.
Al País Basc s’acosten eleccions i cal assegurar-se la majoria “constitucional” al preu que sigui. Ho vèiem fa alguns dies quan el ministre espanyol del ram presentava sense avergonyir-se les noves exigències que la LOREG (Ley Orgánica del Régimen Electoral General) posarà als ciutadans del País Basc per permetre’ls tenir representació. No hi fa res l’aberració democràtica d’una llei que exigeix allò que no s’exigeix a ningú més. No hi fa res que s’evidenciï com a l’estat espanyol es criminalitzen les idees si aquestes provenen de l’independentisme, i si és basc, encara més. No hi fa res que es negui al poble basc la possibilitat d’una sortida negociada, pacífica, al problema polític que des d’Espanya no volen resoldre. Res no hi fa res. Mentre el feixisme pontifica amb tota impunitat al parlament espanyol, un 15% de ciutadans bascos no poden triar els seus representants. Mentre hi ha qui es nega a condemnar un règim feixista en què molts van participar, a d’altres se’ls exigeixen declaracions de fe constitucional d’una baixesa inconcebible. Es poden condemnar les persones, no les idees. Mentre les propostes de pau són a la presó, l’espanyolisme pensa seguir controlant el País Basc, segrestant-ne les institucions. Aquesta és la realitat que permetem tots plegats. Aquesta és la democràcia espanyola que alguns, aquí, tan malden per respectar.
Perquè deixar en mans d’Espanya, un país procliu a l’arbitrarietat i a la força, una llei que es basa en la subjectivitat i la mesquinesa política, és un perill que no ens hauríem de permetre. Us imagineu aquesta llei en mans de Mayor Oreja que veu ERC còmplice d’ETA?

Cap comentari: