El proper 13 de desembre, boi un centenar de poblacions del nostre país realitzaran, simultàniament, una consulta ciutadana per preguntar als seus convilatans si estan d’acord que la nació catalana esdevingui un estat independent. Serà, de fet, un referèndum nacional, malauradament sense validesa, però que posarà sobre la taula la maduresa d’una nació que ha perdut la por de lluitar pel seu destí. Una nació que ja no es refia d’una estructura de partits que sovint sembla més el problema que la solució. És l’hora, també, dels ciutadans. De la gent que tossudament no ha defallit mai en la defensa aferrissada dels drets nacionals d’aquest país. De la gent que sempre ha confiat en el redreçament de la nostra història.
Vilafranca també serà una d’aquestes viles, conscient que vivim un moment històric que ens durà a la plenitud nacional del nostre país. Un país que s’ha caracteritzat per defensar les seves llibertats nacionals i democràtiques, incansablement, fins a l’extenuació. Tenim avui, doncs, la responsabilitat de seguir lluitant. De recobrar l’esperit que no fa tants anys ens va fer forts quan l’Assemblea de Catalunya era capaç d’una transversalitat i d’una unitat que només hem tornat a veure a Arenys de Munt. Perquè cal ser conscients que la consulta no és només un acte de sobirania nacional, de dignitat nacional, que ho és, ni tampoc un acte de radicalitat i aprofundiment democràtic, que també ho és, sinó que és, principalment, la denúncia d’un poble que viu en una situació d’anormalitat democràtica i nacional. Un poble a qui se li prohibeix decidir el seu futur. Per això la responsabilitat és de tots plegats. Perquè un poble que no pot triar democràticament el seu futur, no pot ser un poble lliure. I qui pot sentir-se lliure sabent el seu país esclau?
Els qui creiem que les nacions tenen drets democràtics i que la sobirania popular només resideix en el poble, hem d’alçar-nos definitivament i trencar el silenci còmplice.
El proper 13 de desembre tota la nació ha de ser un clam. Un clam de fermesa i d’esperança. Un clam, un sol clam, sense matisos. Perquè la llibertat no en té, de matisos. La llibertat o és completa o no és llibertat. Els Països Catalans s’han cansat de reclamar justícia. Hem decidit triar el nostre futur i, quan ho decideixes, no hi ha força capaç d’aturar-te, perquè no hi ha res tan motivador com assumir la pròpia dignitat.
Hi ha un abans i un després del referèndum d’Arenys de Munt. El procés d’emancipació nacional ha començat i només depèn de nosaltres que no s’aturi. Ens caldrà coratge i determinació. Ens caldrà la força de saber la llibertat a prop. La història ens ha reservat el 13 de desembre per fer-nos sentir. Que el món sàpiga, i que ho sàpiga Sepharad, que els pobles no poden ser si no són lliures. Alcem-nos units i comencem a caminar conscients que els passos fets ja no es poden desfer. La història ens ha reservat una data: fem-nos-en mereixedors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada