Allò que interessa

Davant l’allau d’arguments incontestables que el sobiranisme està llançant en els darrers anys per justificar, sense ambigüitats, la necessitat imperiosa d’un estat propi per a la nostra nació, hem d’oposar-hi l’escassedat argumental de l’unionisme. Unes mancances que sovint s’amaguen rere l’exigència que siguem els independentistes els qui hàgim de justificar, una vegada i una altra, tot l’enfilall de motius que ens duen a estar convençuts que la societat catalana se’n sortiria molt millor sense el llast de dur l’Espanya eterna enfilada a la gepa. Ells, els unionistes, els espanyolistes, o digueu-los com vulgueu, els qui creuen que no ens mereixem l’emancipació nacional i que hem de seguir sent un regió d’Espanya, el “nordeste peninsular”, ells, com us deia, mai no sembla que hagin d’argumentar què hi guanyem mantenint-nos sota el jou espanyol.

Sovint, en el clímax de la nul·litat argumental, ens etziben allò tan suat que del que cal parlar, ara, és de ”allò que interessa la gent”. Com si la independència no interessés ningú i, ells, que estan per sobre del bé i del mal, fossin els dipositaris del que realment interessa els ciutadans.

Ho veiem massa sovint, però de vegades s’exemplifica amb cruesa. A l’últim ple, assistírem al vot connivent del PSC amb el PP per tal que la bandera espanyola onegés al nostre ajuntament mentre es volia prohibir l’estelada. Sortosament no se’n van sortir. Ja sabem que els no-nacionalistes les tenen aquestes coses: no discutirem pas ara de banderes, que això no interessa la gent, però, per si de cas, deixeu-nos-hi l’espanyola que es veu que aquesta no crea conflicte. Com si el conflicte fos nou!

Ja es va veure que el que interessa la gent és, tal i com va repreguntar ICV, per quins set sous la gespa a Vilafranca s’entesta a ser verda i els jardins públics plens de flors, quan de tothom és ben sabut que això no és ni sostenible ni ecològic. On s’és vist gastar aigua per regar! Aquesta i no una altra és la preocupació ciutadana que ens treu la son. Es veu que hem de renunciar a uns parcs que finalment han deixat de fer vergonya i apostar pel model de rotonda erma que costa 300.000€.

Jo, incrèdul de mena, estic convençut que el que realment interessa la gent és el que podríem arribar a fer si Espanya no ens robés 21.000 milions d’euros cada any. Això són 60 milions d’euros al dia, 3.000€ per persona any, 12.000€ per família. Us podeu imaginar els hospitals, guarderies, residències, etc... que podríem arribar a fer, només en un any? No podrem garantir una societat justa ni els serveis necessaris d’una societat avançada mentre patim un espoli del 10% del nostre PIB. Només gestionant nosaltres mateixos els nostres recursos podrem construir una societat justa i equilibrada. Només la independència ens permetrà desplegar la llei de la dependència, pagar les jubilacions dels nostres avis, que els nostres alumnes no s’hagin de pagar mig portàtil...

Parlar d’independència és precisament parlar d’allò que interessa.