31 d’octubre 2008

Palestina escarnida

La setmana passada es projectà a Vilafranca un documental, un més, que reflectia amb la cruesa de la quotidianitat la situació vital en què viuen els palestins a la seva terra. Sobta, d’entrada, la normalitat amb què hem assumit que alguns pobles visquin en situacions infrahumanes, patint tota mena de vexacions i violència, sense que això ens alteri massa l’estat d’ànim. Presoners de la informació de disseny que necessita el titular cada matí, ens deixem endur plàcidament pel vaivé de les geografies de l’horror. Ara, Palestina, no toca. No hi fa res que segueixin sota la més humiliant de les opressions, ocupats a casa seva sota un règim de neteja ètnica i d’apartheid sistemàtic. Avui, a sobre, la simplificació d’arguments, la notícia fàcil i l’acusació gratuïta, han fet sospitós sinó culpable qualsevol àrab. De víctima a botxí.
No cal que en detallem, per coneguda a bastament, la quotidianitat de la misèria que viu el poble palestí, privat dels drets més elementals, amuntegat en reserves índies inhumanes d’on no pot fugir ni viure si s’hi queda. No deixa de sorprendre’m el fet que un tal nivell de persecució, d’injustícia i de crueltat, no mereixin la commisceració que ens van merèixer els negres sudafricans sota el règim d’apartheid.
Però encara és més sorprenent la connivència, el suport en alguns casos, que destacats intel·lectuals del nacionalisme català mostren amb el sionisme descarnat. El pretès paral·lelisme entre el poble català i el jueu pel fet de ser pobles que es resisteixen a desaparèixer malgrat les adversitats, acaba aquí. Un poble que ha bastit la seva realitat actual —amb el pretext d’un mandat històrico-diví de 3000 anys d’antiguitat—, esclafant sense pietat la nació palestina, expulsant-los de les seves terres, enderrocant-los les seves cases i enviant-los, en massa, a camps de refugiats; un poble que s’ha construït de l’espoli, l’ocupació sistematitzada i l’assassinat fred i calculat no pot merèixer el nostre respecte. Per molt que n’admirem la capacitat de ressuscitar l’hebreu, mai no podem acceptar tanta sang vessada sota la mirada displicent d’occident, com no vam acceptar la sang jueva vessada a Alemanya, o la kosovar i bosniana als Balcans.
Ho va dir Gandhi i ens ho recordava en Xirinacs. No es poden tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic. Quan t’ho han pres tot, quan no et queda res, quan volen fins i tot arrabassar-te la dignitat de poble, quina altra sortida et queda?

4 comentaris:

Guillem Carol ha dit...

Radicalment en contra d'aquesta injusta simplificació del conflicte. Si em deixes temps (crec que s'ho val) la respondré amb calma.

Jaume Claramunt ha dit...

No t'ho prenguis malament, Guillem, per no en traurem res que m'expliquis el teu suport a Israel. Els conflictes nacionals, i ho saps molt bé, tenen aquest component de simplicitat més enllà de la complexitat en tot el que hi passa. En el fons tot es redueix a qui creus que és l'agressor/ocupant/colonitzador i qui creus que és l'agredit/ocupat/colonitzat. Així, hi ha gent que creu que la Xina té raó i d'altres que donem suport al Tibet; mentre uns donaven suport a Sèrbia, d'altres defensàvem Bòsnia; uns pensen que Catalunya és Espanya i d'altres no ho acceptarem mai.
Totes les raons que s'hi puguin esgrimir no tenen cap força davent la certesa de definir "qui va començar". Escudar-se en un nen palestí de 10 anys que fa de cambrer perquè possiblement no ha gaudit de les possibilitats escolars que hagués tingut si fos israelià -recordo el teu article de fa uns mesos- també és manipulatiu.
Perquè quedar-se en què, ara, són els palestins qui ataquen també és una simplificació barroera. Defensar-se no és només asseure's a esperar que et vinguin a maltractar.
Què diríem aquí si l'exèrcit espanyol, bulldòzer en mà, hagués endarrocat la casa dels pares de l'Arnaldo Otegui? O ens tanquessin rere un mur? O t'expulsessin de les teves vinyes perquè hi volen fer un assentament? O...?

Guillem ha dit...

T'he enviat un mail amb tota la resposta.

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober