03 d’octubre 2008

La por

No m’havia adonat del grau d’acoquinament en què s’ha instal·lat el nostre omnipotent PSC local. Si no és la por de perdre setial i, amb ell, bous i esquelles, no s’entén com han estat capaços de fer que dues velles glòries del socialisme vilatà, dues vaques sagrades, facin el ridícul d’una manera tan espantosa per un miserable rèdit partidista. Que algú s’avingui a dilapidar el seu bagatge polític per defensar les misèries del PSC i els problemes identitaris de l’equip de govern, només pot explicar-se des de la més estricta disciplina de partit davant l’amenaça d’un acord –reproduït al Ple manta vegades– entre CiU, CUP i ERC.

La carta dels exalcaldes Fèlix Sogas i Joan Aguado, que aquest setmanari publicava divendres passat, podria ensenyar-se a les escoles com a mostra de la manipulació i la demagògia que campa sense contenció a la política local des de fa un temps. Sembla mentida que, a hores d’ara, el PSC segueixi entossudit a blasmar un innocu homenatge a l’estelada que ningú més que ells ha lamentat. Lluny d’acceptar l’error, no ja d’incomplir una acord de ple, sinó de negar l’entrada a les màximes autoritats, els regidors,  a les dependències municipals, el PSC continua volent desviar l’atenció mentint obertament sobre la legalitat de l’acció i aportant al debat uns arguments d’una debilitat extrema. N’hi ha prou a consultar les hemeroteques i constatar què n’han dit en el passat d’altres símbols penjats al balcó que no els molestaven. El problema del PSC és que confon el seu parer amb una veritat teològica. Allò que és unitari, allò que representa el poble, que és democràtic i integrador és allò que pensa el PSC. Tot allò que ells no comparteixen, cremarà eternament a la foguera de la radicalitat segregacionista. És més unitària una pancarta a favor de Bòsnia o del Tibet que l’estelada? Que potser tampoc no era unitària la pancarta de la Vegueria que us va costar tant penjar-la?

Deixeu-vos de subterfugis, deixeu d’amagar l’ou, digueu-nos clarament que defenseu un catalanisme regionalista que viu la seva plenitud nacional en l’espanyolitat. Que la ràbia de sentir-vos minoritaris no us faci menysprear els qui només tenim els Països Catalans com a marc nacional. I, sisplau, pareu ja de magrejar el “respecte institucional”. Qui falta al respecte de la institució és aquell qui no en compleix els acords i, amagant-se, obliga la policia local a usar la força per servir els seus interessos i els del PP. Qui no té un mínim respecte és qui només s’adreça al Pere Regull, com si en Pep Quelart o el Xavi Navarro fossin uns xitxarel·los que estaven de pas i dels que, sembla, ja s’espera tota mena d’astracanades.

Que trista, que miserable, que és la por a perdre prebendes.

Cap comentari: