28 de setembre 2007

Independència en espanyol

La setmana passada ens visitava el polèmic vicesecretari general d’Esquerra, Xavier Vendrell, amb la innocent excusa de presentar el seu darrer llibre. En el fons, un apostolat per intentar evangelitzar en la bondat dels tripartits diversos els infidels descreguts.
Cal reconèixer la força indiscutible de la paraula d’en Vendrell. Menyspreant el micròfon, a peu dret, l’arenga fou impressionant i la seguretat amb què pontificava a tort i dret, a cops ratllava la prepotència ideològica. Per desgràcia, el pedigrí independentista no dóna més credibilitat als arguments. Perquè d’això es tractava, de donar-nos, finalment, arguments sòlids d’una decisió que ha somogut les estructures més profundes d’aquest país.
L’argument d’ERC, segons Vendrell, és simple. La decisió de regalar la Generalitat al PSC fou presa després de constatar dos fets que, com una revelació, se’ls van aparèixer en ple debat estratègic: d’una banda que el nacionalisme és una cosa de sentiments i aquests, com tothom sap, són difícils de canviar; de l’altra, que la independència és impossible sense una majoria social àmplia que hi doni suport.
La conclusió de tan elaborada teoria política és que cal poder votar la independència d’aquest país tot i sentir-se espanyol. Per aconseguir això caldrà deixar-los clar que mai no els qüestionarem l’espanyolitat –on s’és vist posar-se en els sentiments de la gent!-, i mirarem de fer-los entendre que un estat propi és l’única manera d’assegurar-los el futur als seus fills. Vaja, la independència en versió fenícia.
Com a mostra de bona voluntat fem president del nostre país un espanyolista desacomplexat. Fem una TV3 on no s’hi enyori la caspa espanyola. Llencem coets en cada victòria de l’Alonso de torn. Decretem tres dies de festa nacional cada vegada que la selecció espanyola guanyi un partit... i si mai tenim responsabilitats de govern, anem-hi agenollats i demanant perdó.
Crec que no és tan difícil d’entendre que els catalans vulguem mantenir el sentiment de catalanitat, de pertinença a una terra i a una història. I que aquest sentiment i la constatació que estaríem millor amb un estat propi ens aboqui a desitjar la independència. De fet, és el que ells pensen d’Espanya.
Per fer uns Països Catalans amb ànima espanyola, no ens cal la independència, senyor Vendrell.

Cap comentari: