05 d’octubre 2007

A què esperem?

És important recordar que l’actual govern municipal vilafranquí fou fruit de la por, del tacticisme i de l’absurditat dels prejudicis. Només des d’aquesta constatació i del poc interès real de tots plegats en gestionar els afers ciutadans, es pot entendre el manteniment d’una situació insostenible on l’oposició, en bloc, s’esgargamella dia sí i dia també en acolorir la mediocritat d’un cartipàs que no sap com dissimular la incompetència.
L’exercici, recomanadíssim, d’assistir als plens municipals ens dóna una visió clara i diàfana no ja de la improvització i la manca de preparació de qui ens regeix, sinó del cinisme, de la manipulació i de la mentida feta obra de govern que esgrimeix el que, a casa nostra, ens ha tocat d’aquesta maquinària de poder anomenada PSC.
És d’una innocència sublim, imperdonable en un representant de la ciutadania, pensar que el PSC pot ara, pel sol fet d’estar en minoria, mostrar-se conciliador i governar de manera franca. En el codi genètic dels socialistes hi ha el convenciment de posseir la veritat absoluta i que tot s’hi val per imposar-la. Utilitzant tots els ressorts de l’immens poder que ha acumulat, esmorteeix qualsevol moció que li sigui adversa. El seu territori, on veritablement governa, és l’endemà del Ple.
L’oposició fa mans i mànigues per reencaminar la deriva, però sovint es perd en l’estèril simbolisme que mai no fa mal. I mentrestant la Vila segueix adormida sota un model derrotat a les urnes.
Tots sabem que és molt més còmode estar-se a l’oposició fent de mosca saballonera. Tots entenem com n’és de gratificant fer-li fer el ridícul al PSC veient-lo votar en contra que en Xirinacs tingui un carrer a Vilafranca o que s’abstingui en la defensa de la senyera. Però això no pot justificar que una altra Vilafranca estigui esperant que els qui només parlen perdin la por. Més encara quan aquesta té una clara majoria social.
A l’ajuntament s’hi ha d’anar, si es pot, a governar, no a fer el ploramiques. Si hi ha un projecte alternatiu, i l’oposició el té, ¿a què esperem per començar a construir una nova Vilafranca feta des de l’entesa? Ens calen polítics valents i compromesos. Ja n’hi ha prou d’esmenes inútils.
Per què ens conformem amb esgarriar uns pressupostos quan tenim la força per fer els nostres?