21 de setembre 2007

Cremem la intolerància

Cal reconèixer que els qui ens hem cansat d’afirmar que l’única sortida factible que té aquest país nostre, si vol reeixir com a nació, és la independència, estem darrerament d’enhorabona. I no ho dic pas per la sobtada vocació de la nostra classe política pel catalanisme, sigui refundat o no, com a font inspiradora d’un full de ruta reclamat insistentment. Tampoc per la dèria d’una intel·lectualitat, fins fa poc adormida i displicent, per crear plataformes diverses que ens convencin encara més que, com han fet tantes nacions en el darrer segle a Europa, no hi ha més camí que la sobirania quan un poble vol ser lliure.
L’empenta definitiva sembla que ens la donaran els propis espanyols que s’entesten, dia sí i dia també, a demostrar-nos, si algú encara ho dubtava, que és radicalment impossible la coincidència amb una gent de mentalitat obtusa que no entén, no ja la diversitat –paraula de déu–, sinó la tolerància més elemental com a motor bàsic de convivència.
Tenim els trens que no ens funcionen, un dèficit fiscal i d’infraestructures que fa feredat, i un llarg i dolorós etcètera que reescriuria un nou i quilomètric memorial de greuges, però el que preocupa els espanyols, el que mou fiscalies i policia diversa, el que fa estripar les vestidures del patrioterisme no-nacionalista, és que un grapat d’independentistes catalans gosin cremar una fotografia dels reis d’Espanya. Anatema!
Ja tenim els mossos estressats tot cercant els culpables d’un delicte tan ignominiós; ja veus els nostres polítics fent com qui treu ferro a l’assumpte però apressant-se a denunciar una tal injúria, no fos cas que la caverna veïna se’ns enfadés i tornin a perillar les vendes de cava d’aquest Nadal.
I do? Què s’esperaven fent palès de nou el nostre vassallatge mesell i genuflex amb la visita del Borbó, l’hereu de qui ens va passar per les armes per fer-nos espanyols? En ple debat sobiranista ¿com esperaven que rebéssim el símbol de l’ocupant?
Un poble pot haver perdut la llibertat, però mai no hauria de perdre la dignitat. Cremem fotos i cremem banderes. Tantes com faci falta. Amb elles cremem la intolerància i l’opressió, la demagògia i la mentida. Només un gran foc on llençar-hi la nostra ànima d’esclau ens farà lliures de nou.
I que bramin!