El desconcert polític i el cansament a què els ciutadans de carrer ens veiem sotmesos per part de la classe política que ens ha tocat patir, sembla no tenir aturador. La honestedat i el preu de la paraula es cotitzen poc en aquests temps convulsos de tactisme descarnat. Com una gran taca d’oli, el desvergonyiment dels nostres representants s’ha escampat també a la política local, massa sovint liderada per una revisió del caciquisme populista alimentat amb la impunitat i la poca transparència amb què treballen els ajuntaments.
Sovint, als qui defensem una visió nacional de qualsevol tasca política, se’ns etziba que des d’un ajuntament cal prioritzar “allò que interessa la gent”. Gestió pretesament sense ideologia que amaga un dirigisme demagògic que només busca mantenir-se al poder. Si la Generalitat ha esdevingut una Diputació gran, què n’hem de fer dels ajuntaments? Una gestoria dels recursos públics?
Així s’entén que els programes de govern siguin un mal manual de literatura fàcil, de promeses impossibles a les quals ningú ja no para esment. El compromís ha desaparegut del vocabulari polític mentre bescanvien idees per eslògans. Guanyar el poder a qualsevol preu és la consigna de molts.
A la Comissió Onze de Setembre som tossuts, tanmateix. Conscients que la construcció nacional comença en l’acció quotidiana que s’endega des dels ajuntaments. Conscients que cal redreçar l’imaginari col·lectiu abans no siguem xuclats per l’espanyolisme que s’oculta en cada silenci, en cada renúncia. Conscients que la defensa del país comença amb el propi territori. Concients de tot això, hem llençat el repte del “Compromís per Vilafranca” a les formacions que concorren a les properes eleccions.Perquè estem cansats de mitges tintes, del sí però després no, d’allò políticament correcte però nacionalment anestesiant. Hem proposat un document de deu punts amb què els partits hauran d’obligar-se públicament. Un document que exigeix un compromís clar amb el país, la terra, la seva llengua i la seva història. Un compromís que ens permeti saber, abans d’emetre el nostre vot, amb qui podrem comptar per avançar en el reconeixement de la nostra realitat comarcal i nacional.
Sovint, als qui defensem una visió nacional de qualsevol tasca política, se’ns etziba que des d’un ajuntament cal prioritzar “allò que interessa la gent”. Gestió pretesament sense ideologia que amaga un dirigisme demagògic que només busca mantenir-se al poder. Si la Generalitat ha esdevingut una Diputació gran, què n’hem de fer dels ajuntaments? Una gestoria dels recursos públics?
Així s’entén que els programes de govern siguin un mal manual de literatura fàcil, de promeses impossibles a les quals ningú ja no para esment. El compromís ha desaparegut del vocabulari polític mentre bescanvien idees per eslògans. Guanyar el poder a qualsevol preu és la consigna de molts.
A la Comissió Onze de Setembre som tossuts, tanmateix. Conscients que la construcció nacional comença en l’acció quotidiana que s’endega des dels ajuntaments. Conscients que cal redreçar l’imaginari col·lectiu abans no siguem xuclats per l’espanyolisme que s’oculta en cada silenci, en cada renúncia. Conscients que la defensa del país comença amb el propi territori. Concients de tot això, hem llençat el repte del “Compromís per Vilafranca” a les formacions que concorren a les properes eleccions.Perquè estem cansats de mitges tintes, del sí però després no, d’allò políticament correcte però nacionalment anestesiant. Hem proposat un document de deu punts amb què els partits hauran d’obligar-se públicament. Un document que exigeix un compromís clar amb el país, la terra, la seva llengua i la seva història. Un compromís que ens permeti saber, abans d’emetre el nostre vot, amb qui podrem comptar per avançar en el reconeixement de la nostra realitat comarcal i nacional.
Qui ens bastirà places i rotondes, però també l’autoestima que ens ha de fer lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada