18 de maig 2007

Toca canvi

Quan, al desembre del 2003, ERC donava el govern de la Generalitat al PSC després de brandar a tort i dret la clau que obria tots els panys, va fer servir un argument que compartia bona part de la ciutadania. Més enllà d’afinitats ideològiques i de crides a una dubtosa cohesió social, la tria s’havia de basar en la higiene democràtica, la necessitat de canviar qui ostenta el poder de fa molts anys. Obrir finestres i aixecar catifes, en deien.
I, de fet, l’argument era encertat. El poder propicia tota mena de nepotismes, petites corrupteles, temptacions d’abusar de les eines i els recursos que la legislació posa al seu abast.
Si això era bo per la Generalitat, un poder fiscalitzat per un Parlament, comissions d’investigació, tribunal de comptes, etc... imagineu-vos què se’n pot esperar dels ajuntaments on sovint qui s’instal·la a l’alcaldia disposa de tots els ressorts de pressió i de control i on l’oposició sovint és un mer convidat de pedra.
Si a la Genaralitat era necessari el canvi, a alguns ajuntaments és imprescindible.
Vilafranca n’és un d’aquests ajuntaments. Governat pel PSC des del 1979, vint-i-vuit anys, hi ha anat creant una trama profunda i estesa que controla qualsevol dels elements del poder local. Una teranyina de tècnics vassalls, de funcionaris agraïts, de proveïdors atemorits, d’assalariats que esperen renovar el contracte i que mai no gosaran alçar la veu per denunciar la nomenklatura que els atenalla. Un poder omnipresent que paralitza entitats, que persegueix dissidències, que manipula barroerament els mitjans públics, que n’utilitza els cabals. Calladament, subtilment, amb la quotidianitat de sentir el ciutadà com l’enemic, amb la fatxenderia de saber-se l’amo.
El PSC ha governat amb la prepotència ignorant del nou ric, de qui es creu posseïdor de la indiscutible superioritat que atorga el fer-se dir d’esquerres, encara que es facin polítiques especulatives i recaptatòries.
Amb un projecte caducat per estendard, proclamant cínicament “noves idees” quan només han dut a la pràctica les seves, els qui han mentit repetidament, els qui es desdiuen d’acords del Ple, ara ens juren que “ho faran possible”. Es veu que sense ells res no ho és, de possible.
Definitivament a Vilafranca toca un canvi. Sigui quin sigui, serà bo. Ja no podem esperar més.