Aquestes eleccions ho hem tornat a fer. En una situació d’inferioritat manifesta, amb candidats a la presó o a l’exili, amb repressió als carrers, amb una manca preocupant de llibertat d’expressió, amb una participació del 82% (ai la minoria silenciosa!), amb la Generalitat ocupada, amb el buit informatiu... Amb tot en contra, l’independentisme ha aconseguit una victòria històrica que demostra, un cop més, la solidesa de la república i el convenciment profund dels catalans que el trencament amb Espanya és irreversible. Malgrat els gravíssims intents d’instil·lar l’odi, de prohibir llaços i colors, de mentir impunement, d’amenaçar i controlar. Malgrat tot, el triomf republicà és incontestable, històric, i el món ho ha vist. Ara toca reprendre el camí, amb generositat i cautela. Com va dir Fabra “no ens deixem guanyar pel cansament ni per la impaciència ni pel derrotisme”. Doncs, això.
Malgrat la immensa alegria, però, no podem tancar els ulls als obstacles que, més que mai, s’han alçat amb força aquesta campanya. D’una banda és preocupant el grau de partidisme que ha emergit de nou al bloc republicà. Ja ningú no es creu l'excusa que separats sumem més. Però és que, com ens hem cansat de repetir, aquestes no podien ser unes eleccions autonòmiques qualssevol. Havien de ser unes eleccions on només podies triar restituir el govern o el 155, i per a fer això havíem d’anar tots junts, sense personalismes, sense partidismes. Junts com som al carrer, com els músics que des del primer pres han sortit, cada dia, a tocar “El cant dels ocells”, junts com l’anhel que ens agermana. Si tothom ho veu clar, per què els partits són tan tossuts? Esperem que hàgin après la lliçó i encarem plegats els temps difícils que s’apropen. No ens podem permetre un nou espectacle negociador. Ja teníem govern, no n'hem de negociar cap de nou.
Tampoc no podem obviar un fet alarmant. Per primer cop l’unionisme no s’ha conformat a expressar el seu rebuig a la independència sinó que ha explotat l’anticatalanisme, l’embat als elements que conformen la nostra identitat compartida: la llengua, TV3, els mossos... L’odi com a proposta electoral. El "a por ellos" coma programa. És preocupant que, amb una proposta tan extrema, un de cada quatre dels nostres veïns s’hi hagi sentit còmode i hagi avalat la repressió, la presó. Ja sé que no tothom vota pels mateixos motius i que hi ha gent que ha votat unionisme amb una evident manca d'informació plural, però haurem de convenir que un altre dels mites que ha esclatat en aquestes eleccions és el de la Catalunya cohesionada, l'un sol poble. Caldrà que ens esforcem per recosir, per entendre què no hem fet bé. La república ha de ser de tots o no serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada