04 de gener 2018

El doble fracàs del PSC

Les eleccions sempre tenen aquell no sé què morbós que ens impulsa a les anàlisis comparatives per provar d’entendre el comportament, sovint erràtic, dels electors. Les darreres eleccions al Parlament, per molt il·legítimes i manipulades que hagin estat, pel seu caire de confrontació de blocs es presten a exèmens i interpretacions més clares que en d’altres conteses on la totalitat del programa és rellevant.
I d’aquestes darreres m’agradaria fixar-me en el PSC, una formació que fa anys que travessa un calvari ideològic de difícil solució.
Cal reconèixer la tasca cabdal que el PSC va fer els primers anys de la democràcia en evitar la fractura nacional que molts tenien la temptació de propiciar. Patriotes i d’esquerra, Raventós, però sobretot Pallach, van saber entendre que calia integrar el PSOE a una esquerra catalanista i amb ell, uns barris i unes ciutats perifèriques que havien estat maltractades a consciència pel règim.
De mica en mica, però, s’ha anat comprovant com aquesta integració al catalanisme era testimonial i responia més a una mena de “conllevancia” del fet nacional com a conseqüència d’assumir la repressió a què Catalunya va haver de fer front durant el franquisme. Lentament però incessant, el PSOE ha anat fent metàstasi al nucli ideològic del PSC fins que hem arribat a la situació actual on el PSC, per molt que bescantin, no és més que la sucursal d’un PSOE tan desorientat com els seus col·legues catalans. Si Pallach aixequés el cap i veiés el PSC donant suport eufòric al 155, se’n tornaria al clot desesperat.
Al fracàs del PSC en aquestes eleccions, on volia ser pal de paller i ha acabat sent una agulla en un paller, cal afegir-hi el fracàs de veure com malgrat ‘jurar bandera’ –el fi a qualsevol preu–, malgrat mentir a esplet, malgrat les patètiques i infames intervencions d’Iceta, Granados, Borrell, Illa, etc... la ‘seva’ gent ha preferit l’original a la còpia. A qualsevol ciutat mitjana del país, els barris on el PSC era hegemònic han preferit votar els professionals de la mentida i l’odi i no uns aprenents histriònics.
L’espanyolisme més desinformat i bel·ligerant ha arrasat als cinturons rojos. Potser és que votaven el PSOE unionista i no un PSC d’esquerra. Els ‘seus’ barris s’han omplert de caspa franquista. Vols fracàs més gran que això?

Cap comentari: