02 d’octubre 2015

Estalvieu-nos un altre 10-N

Inapel·lable. La victòria de l’independentisme només es pot discutir des de la rancúnia nacionalcatòlica. Una victòria, no ens deixem engalipar, que ha estat clara tant en escons com en vots. Que no hem aconseguit majoria absoluta de vots? Tampoc no els té el Rajoy i no sembla que se’n senti gaire. Nosaltres hem de seguir ferms en el full de ruta traçat i amb el convenciment de complir el mandat que la voluntat popular ha expressat aquest passat diumenge amb nitidesa.
I hem guanyat amb tot un estat en contra. Amb totes les manipulacions possibles, totes les dificultats, tots els enganys, tota la por, tota l’amenaça. Haver guanyat com ho hem fet en aquestes circumstàncies és, com dèia la Marta Rojals, un “puto miracle”.
És d’una immoralitat còsmica que ens discuteixin la victòria els que ens han estat amenaçant amb no pagar les pensions, amb la fugida bancària, l’apagada telefònica, la sortida d’Europa, de l’Euro i totes les calamitats bíbliques que ens cauran a sobre si gosem ser. Fets d’una immensa gravetat com la tupinada que representa impedir el vot als milers de catalans a l’exterior. O que curiosament la citació a Mas als jutjats sigui l’endemà i no dos dies abans de les eleccions. Aquesta separació de poders inexistent a Espanya tria el 15 d’octubre, el dia de la ignomínia, per citar-lo, i ho anuncia prèviament a la premsa del règim. I d’això en diuen democràcia.
Si amb tot això hem estat capaços de guanyar clarament, és que tenim la independència a tocar. Tot depèn, doncs, només de nosaltres, del nostre convenciment, de la nostra fermesa i, sobretot, de la nostra intel·ligència.
Procurem no haver de tornar a patir, però. Fins ara no hem demostrat gaire aquella capacitat de saber prioritzar, necessària per garantir el procés que hem engegat. Només la força de la societat civil ha evitat el desastre més d’un cop. Massa picabaralla de curta volada, massa partidisme mediocre, massa tacticisme imprudent, massa personalismes, massa rancúnies.
Els dies que vindran els hem d’encarar amb la màxima generositat, de tothom, i no tancant la porta a cap escenari que ens acosti a la llibertat. Els escons són importants, però ho és més l’objectiu. Sisplau, feu l’impossible per estalviar-nos l’espectacle que vam haver de suportar durant els mesos següents al 9-N. Necessitem el somni ben viu, però també la il·lusió i la unitat.

Cap comentari: