Els esdeveniments se succeeixen a una velocitat vertiginosa. Un comentari d’avui, ja no val res quan surt publicat, depassat pel curs frenètic de la nostra història. Malgrat tot, una cosa ha quedat clara en aquests darrers dies: res, en aquest país, no tornarà a ser com abans. Han caigut les màscares al vell oasi català que ara espeternega sota un bat de sol de justícia. Per fi ha quedat clara quina és la posició dels nostres principals partits pel que fa a la llibertat de la nació. Per ser que aquestes eleccions no havien de ser plebiscitàries, segons alguns, trobo que tothom s’ha posicionat veloçment a una o altra banda.
Perquè això havia d’acabar així. Tard o d’hora la trencadissa era ineludible. Hem passat massa temps, uns i altres, fent malabarismes amb els ous però, arribat el moment de fer la truita, no hi ha altra remei que trencar-los.
Alguns, que s’ho miren amb les ulleres del 20-D, forçaran el frontisme fins a la caricatura. Només cal fixar-se en la imatge de l’Arrimadas, braços plegats, desafiant i menystenint l’himne nacional, ells que són tant de respectar els símbols legals. Però, és clar, Ciudadanos, que aspira al sorpasso a les espanyes, sap que del seu espanyolisme aquí en depèn la seva credibilitat allà.
I després, un PSC de vergonya aliena que hi competeix, conscient de qui els ha pispat el cinturó, embogit per la reconquesta a qualsevol preu, encara que aquest preu sigui el de la llibertat nacional. I encara una Iniciativa, o el-que-sigui-que-es-pot-en-comú, que com el boxador sonat, etziba mastegots a l’aire, amb la insistència d’un venedor d’assegurances. I això tot sabent que el que propugnen des de la prepotència de l’ungit que gasten certes esquerres, no és possible en aquesta Espanya de la fraternitat de pobles ibèrics que ningú no els ha comprat mai. Tot és pura impostura.
Ara veurem com tots els devots de la legalitat a ultrança fan mans i mànigues per entrabancar, per la via del filibusterisme parlamentari, allò que les urnes han legitimat de forma clara i inequívoca. Un esforç espuri des del biaix nacional i la transversalitat ideològica que ens demostra que el respecte a la voluntat popular està supeditat, per aquesta gent, al nacionalisme espanyol, el seu valor suprem.
No hauríem de caure en la trampa d’entrebancar-nos en un legalisme moribund. Construïm el nostre amb passa ferma i, via fora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada