18 de setembre 2015

És un referèndum

Als catalans ens va això d’agafar-nos-la amb paper de fumar, la versió 2.0 d’allò que ja va sentenciar Unamuno quan assegurà que ens perdia l’estètica. Fa uns dies, uns companys d’ERC em confessàven que hi havia gent dels seus que dubtaven de votar Junts pel Sí amb l’argument que mai no votarien Mas. Estic convençut que el mateix passa a l’altra banda i ja no diguem si parlem de les CUP o dels independentistes, que n’hi ha, de CSQEP. Això és no haver entès res de res. En un referèndum votarien No perquè en Mas vota Sí?
Si algú encara vol fer-nos creure que aquestes eleccions són unes eleccions on es dirimeix l’acció de govern és senzillament perquè no gosa mostrar descarnadament el seu espanyolisme. Per això, potser, l’Iceta balla més que no parla o en Rabell s’arrenca cantant-nos una copla. No tenen cap argument, ni un, i ho saben. Perquè saben que això del 27-S no són unes eleccions, sinó que és un referèndum.
La mentida, en política, no hauria d’estar premiada pels electors. I aquesta campanya n’està farcida, de mentides. I això que encara ens falten els informes de la UDEF que, ja hi podeu pujar de peus, apareixeran a poques hores de la votació.
Totes les promeses que ens fan des del PSC fins als botiflers d’Unió, saben perfectament que precisament només es podrien dur a terme amb les eines d’una Catalunya independent. Però per ells les ‘provincias’ no compten, són exclusivament un aparador per posicionar-se de cara a les eleccions espanyoles de desembre. Posen els seus interessos polítics per davant dels interessos de la gent que diuen defensar. Sense pudor, apel·len als instints més baixos. No els neguiteja atiar l’odi i la divisió en una societat, la catalana, que ha estat un model de cohesió i respecte. Per ells faran. Algun dia n’hauran de donar comptes.
Però que un independentista es plantegi no votar independència, no té explicació. Que potser no veiem que això és un referèndum en tota regla? Que no és important el govern que en surti perquè necessàriament serà interí? Que on decidirem quina mena de país volem fer serà a la redacció de la Constitució i a les eleccions posteriors? Que potser no veiem que ara només votem donar-nos les eines? I que sense eines som morts?
Aquest 27-S votarem poder canviar les coses de veritat o no. És així de senzill: Sí o No. I és ara o, potser, mai.

Cap comentari: