04 de setembre 2015

Nosaltres som el vent

Aquests dies ha quedat ben clar quines seran les propostes que ens trobarem el proper 27 de setembre. D’una banda hi haurà el futur, la il·lusió, la dignitat i la unitat. De l’altra la Guàrdia Civil, l’ús immoral del poder judicial, la desqualificació gratuïta i permanent, la indignitat. La desesperació d’allò que anomenem “les clavegueres de l’Estat” es fa evident amb episodis com els que hem vist recentment on la maquinària governamental espanyola traspassa impúnement tots els llindars de la decència política i democràtica. Però ells segueixen, impertèrrits, esperant que els torni a funcionar. Sempre hi ha un percentatge indeterminat de la població susceptible de deixar-se entabanar, de dubtar. Haurien de pensar, tanmateix, quines garanties els ofereix el partit amb més casos de corrupció per metre quadrat de la història recent. Haurien de veure, en canvi, que fer-nos un país nou és l’única garantia de radicalitat democràtica, l’única oportunitat de desterrar corruptors i corruptes per sempre. Com en tota la resta, és qüestió de dotar-nos de les eines d’un estat. Unes eines que no estiguin al servei del partit en el poder, sinó al servei dels ciutadans. D’això va aquesta batalla. D’això va el 27-S.
El món de la política ha sofert un deteriorament impensable en els darrers anys. La liquidesa de les concepcions ideològiques no disculpa la immoralitat de l’atac permanent. En la darrera legislatura la CUP s’ha guanyat el dret a aparèixer gairebé com l’única formació on les idees i la coherència hi marquen la línia política. Ho hem tornat a veure: sense deixar de condemnar la corrupció, ha denunciat clarament la maniobra unionista. Que el PSOE local, abans anomenat PSC, i encara més PP i C’s s’hagin abraonat sobre Mas i, hipòcritament, sobre Romeva, no ens venia de nou. El lamentable paperot de “Catalunya Sí que es Pot”, en canvi, ens demostra fins a quin punt la seva política és tan rància com els eslògans que l’acompanyen.
Tot plegat ve a demostrar que l’únic canvi possible és enfilar les naus, desplegar les veles i salpar sense recança. Ens amenacen que ens quedarem aturats al mig de la travesia, les veles esllanguides, sense vent. L’11 de setembre a la Meridiana i la vigília en les més de 100 Marxes de Torxes, podrem comprovar com n’és de prop Ítaca perquè, com va dir en Romeva, nosaltres som el vent.