09 de març 2007

L'Esquerra que necessitem

L’espectacle que Esquerra ens ha ofert en els darrers mesos és per llogar-hi cadires. El pols que han estat mantenint la recent estrenada executiva local i l’equip d’en Ramon Xena, ha evidenciat els pitjors mals de la política. D’episodis no n’han mancat, però la darrera entrega s’apropa al surrealisme polític. Es fa difícil d’entendre que mentre el grup municipal d’ERC votava favorablement la modificació del POUM del carrer Comerç, ara la nova ERC hi presenti al·legacions de pes en sentit contrari al vot emès.
La submissió d’ERC al PSC que molts denunciem de fa dies, a Vilafranca ja fa anys que la patim. I és que se’ns fa difícil d’entendre, en pura tàctica política, en què ha beneficiat Esquerra el mostrar un seguidisme acrític a les ordres dels socialistes. No pot ser que el model de desenvolupament de la vila i, fins i tot, el model de democràcia local que practica el PSC pugui ser compartit per ERC. La concepció patrimonial de la política local, l’abandó del ciutadà a un model de desenvolupament basat en eslògans, però contrari a fer política de construcció democràtica i nacional, de defensa del territori, són ben allunyats del que ERC ha defensat sempre.
Després de tants anys al poder, segur que se’n deuen molts, de favors. El que el PSC planejava al carrer Comerç segur que pretenia pagar-ne alguns. Però Esquerra no pot deure res. Mans netes, deien. Si ja les té collades, no és l’Esquerra que la Vila necessita.
En política municipal sovint els personalismes pesen més que l’estratègia política, però no se’n pot abusar. En Ramon Xena ha estat un polític amb tanta vehemència com peus de fang. Quan t’ofereixen d’entrar al govern i no tens res per donar a canvi, ja et pots esperar que et tocarà passar per l’adreçador. I que consti que assumeixo que s’ha de ser a la política per intentar governar. Però, des de la debilitat, no sempre el preu a pagar és assumible.
Ara, hauria d’entendre que un nou equip provi de refer una ERC compromesa, que encari el futur de Vilafranca oberta de mires, disposada a fer pinya per conservar l’ànima d’una Vila maltractada que ha de saber recuperar la seva capitalitat, l’autoritat moral de saber-se hereva d’una terra que no vol plegar-se a la falsa modernor d’àrea metropolitana.
Podrem comptar de nou amb Esquerra?