Ens han acostumat a assumir acríticament les definicions que el poder ens ha anat abocant. Calia fer homologable l’organització política al nostre país i sabien que era només qüestió de noms. Ens han adoctrinat subtilment en què la democràcia es basa exclusivament en el dret a elegir, de tant en tant, els nostres representants polítics. La divisió de poders, la concepció profunda i franca de la democràcia com a respecte i garantia, ja són figues d’un altre paner.
La independència judicial, la neutralitat de les forces de seguretat, són a mans d’un sistema viciat que només malda per reproduir-se i per anatemitzar qualsevol discrepància de fons que qüestioni les estructures del poder, que en discuteixi la legitimitat moral.
És així com l’entramat ideològic que sustenta uns equilibris de poder que es volen impertorbables, és capaç de tolerar qualsevol rebel·lia jovenívola, qualsevol progressisme de cap de setmana, mentre no li discuteixi l’hegemonia en la construcció dels referents socials de correcció democràtica. Tan li fa que parlem d’ultraliberalisme, de capitalisme deshumanitzat o de la sagrada unitat de la pàtria: quan es qüestionen els fonaments, tots els ressorts del sistema s’activen i, amb una envejable unitat d’acció, qualsevol dissidència és criminalitzada. Cal estigmatitzar, davant l’opinió pública, el qui gosa alçar la veu.
D’aquesta manera, una barbaritat jurídica com la llei antiterrorista és usada per acusar de terrorisme un pobre nano que demanava l’etiquetatge en català. D’aquesta menera es pot tancar impúnement l’Egunakaria i detenir-ne els periodistes: ara fa 4 anys de l’escàndol i encara és hora que hagin presentat càrrecs. Ni ho faran. Es tractava de criminalitzar el moviment independentista basc, tal i com el 92 s’havia fet amb el català. Només cal crear l’alarma social que justifiqui la repressió.
Ara li ha tocat a la Núria Pòrtulas, detinguda sota la llei antiterrorista per no resignar-se, per lluitar amb els ideals per bandera. Perquè avui ser anarquista, antisistema, independentista o qualsevol actitud que s’enfronti combativament al poder establert, és motiu suficient per cremar a la foguera dels benpensants.
Avui, fins i tot des de la discrepància política, tots els qui creiem ferotgement en la llibertat ens hem de revoltar.
La independència judicial, la neutralitat de les forces de seguretat, són a mans d’un sistema viciat que només malda per reproduir-se i per anatemitzar qualsevol discrepància de fons que qüestioni les estructures del poder, que en discuteixi la legitimitat moral.
És així com l’entramat ideològic que sustenta uns equilibris de poder que es volen impertorbables, és capaç de tolerar qualsevol rebel·lia jovenívola, qualsevol progressisme de cap de setmana, mentre no li discuteixi l’hegemonia en la construcció dels referents socials de correcció democràtica. Tan li fa que parlem d’ultraliberalisme, de capitalisme deshumanitzat o de la sagrada unitat de la pàtria: quan es qüestionen els fonaments, tots els ressorts del sistema s’activen i, amb una envejable unitat d’acció, qualsevol dissidència és criminalitzada. Cal estigmatitzar, davant l’opinió pública, el qui gosa alçar la veu.
D’aquesta manera, una barbaritat jurídica com la llei antiterrorista és usada per acusar de terrorisme un pobre nano que demanava l’etiquetatge en català. D’aquesta menera es pot tancar impúnement l’Egunakaria i detenir-ne els periodistes: ara fa 4 anys de l’escàndol i encara és hora que hagin presentat càrrecs. Ni ho faran. Es tractava de criminalitzar el moviment independentista basc, tal i com el 92 s’havia fet amb el català. Només cal crear l’alarma social que justifiqui la repressió.
Ara li ha tocat a la Núria Pòrtulas, detinguda sota la llei antiterrorista per no resignar-se, per lluitar amb els ideals per bandera. Perquè avui ser anarquista, antisistema, independentista o qualsevol actitud que s’enfronti combativament al poder establert, és motiu suficient per cremar a la foguera dels benpensants.
Avui, fins i tot des de la discrepància política, tots els qui creiem ferotgement en la llibertat ens hem de revoltar.
Avui, tots som la Núria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada