El bròquil i el PP

Fa uns dies, Salvador Cardús publicava a l’AVUI un article memorable, titulat “S’ha acabat el bròquil”, on expressava d’una manera clara el desconcert i, en molts casos, la indignació que viu bona part de la ciutadania d’aquest país. No podem restar impassibles, apuntava, davant el tomb que ha donat la política catalana i la renúncia palesa a avançar en l’alliberament nacional a què el nou tripartit sembla que ens vol condemnar.
Que el sobiranisme viu hores baixes, ens ho han més que demostrat els darrers episodis on, sota la patètica excusa que “ara toca gestió”, s’ha abandonat qualsevol reivindicació nacional: com si el govern no fos també gestió, com si la gestió pública anés renyida amb la defensa d’un projecte polític que cerqui un futur de llibertat pel nostre poble.
I això no afecta només els nostres polítics. El missatge que transmeten amara el gruix de la població, els mitjans de comunicació, l’acció de govern mateixa. Aquesta renúncia dels qui ens havien de fer avançar inequívocament cap a la llibertat nacional, ens fa porucs, incapaços de defensar amb energia els nostres drets irrenunciables. Fa que constantment hàgim de justificar la nostra existència com a nació. Que, recelosos, demanem perdó per gosar voler ser, encara.
Hi pensava, en tot això, al llegir la notícia de les al·legacions que el PP local va presentar al Reglament d’Us del català a l’ajuntament i el desenllaç indigne que se n’ha derivat. Un final que, tanmateix, ha passat sense pena ni glòria, convençuts com estem que la renúncia en veu baixa és el nostre destí com a poble.
Perquè, siguem clars, que l’espanyolisme local, que el cinisme dels botiflers vilatans es dediqui a voler boicotejar qualsevol intent de normalitzar el nostre país i la nostra llengua no ens ha d’estranyar. Que aquesta democràcia de paper de fumar ens obligui a haver d’escoltar qui fa tres-cents anys que ens té collats, mentre a nosaltres no se’ns permet decidir què volem ser, tampoc no ens ve de nou.Però que els nostres representants polítics cedeixin al xantatge i assumeixin les al·legacions incorporant-les al propi text ens hauria de fer veure que estem negant el futur pel nostre poble mentre no tinguem el coratge suficient per dir-los: s’ha acabat el bròquil !