No és la tercera hora, estúpids!

El rebombori que ha causat la tebior amb què el govern ha reaccionat al decret que ens imposa una tercera hora de castellà a les escoles del Principat, no ens hauria de distreure del problema real que amenaça la nostra llengua. Un decret dissenyat per demostrar que ens poden imposar la renúncia a allò més preuat mentre els nostres representants ho beneeixen.
El català, ja ho he dit en d’altres ocasions, no morirà per una hora més d’espanyol a les aules. El mal que hi volen inocular és fer-la llengua d’ús.
La intenció darrera d’aquest decret és la impertorbable voluntat d’uns Estats que secularment han volgut fer-nos desaparèixer com a poble. Saben que la llengua és un dels puntals simbòlics que ens cohesionen nacionalment. No és pas de fer més castellà del que es tracta, sinó de fer menys català; de dinamitar un sistema educatiu que, si bé no ens assegura el futur de la llengua, al menys ens permet de somiar-hi.
Fixeu-vos que no exigeixen més coneixement, sinó que es conformen a imposar que a l’aula es parli menys català, aquella llengua ruralitzant i pastoril que els catalans ens entestem a parlar per tocar allò que no sona. Saben que l’ús hegemònic és l’únic que garanteix el futur d’una llengua.
Mentre a nosaltres ens distreuen amb un decret que saben innecessari, els qui frisen per la nostra assimilació van fent via. Innocentment, esmercem els esforços en oposar-nos a la tercera hora, però, tot i perillar, no és al Principat on estem perdent la llengua.
Al nord, les escoles nordcatalanes malden per sobreviure al jacobinisme més ferotge; a la Franja, després d’anys de promeses ignorades, el català segueix sense cap reconeixement; al País Valencià, l’Escola Valenciana ha de defensar als tribunals, amb urc, el boicot de la pròpia administració; a les Illes el decret Fiol és la darrera amenaça a la ja precària situació de la llengua a les escoles.
Però aquí insistim en aquest regionalisme estèril sense adonar-nos que només la consciència de nació ens pot salvar, que només sentir com a pròpia una agressió a Inca, a Burjassot o a Perpinyà ens permetrà retrobar la unitat imprescindible.
Tenim una llengua comuna que ens vertebra, també nacionalment. Només si la defensem conjuntament podrem reeixir.