19 de gener 2017

La pregunta (II)

Fa uns dies reflexionàvem al voltant de la qüestió que l’AVUI havia proposat a un centenar de ‘personalitats’ del país: Quina hauria de ser la pregunta del referèndum?
Dèiem que les respostes donades indiquen fins a quin punt el subsconcient ens traeix en aquests casos i marquen d’una manera inequívoca alguns dels factors que intervendran, de manera decisiva, en el resultat final del referèndum i, per tant, en els arguments –o la seva manca– que s’hi abocaran.
Un factor que cal tenir en compte en qualsevol referèndum és la tendència de les societats a mantenir l’status quo. La por al canvi, al conflicte, és un percentatge en contra del qual partim amb desavantatge els delerosos del canvi en qualsevol consulta. Sabedors d’això, els contraris atien la por sense pietat. Així es va perdre al Quebec i, sobretot, a Escòcia. Aquí, és clar, no ens n’escaparem pas i algunes de les propostes de pregunta ja ho apuntaven sense escrúpols: “Vol que Catalunya se separi d’Espanya amb totes les seves conseqüencies?”, proposa el Lluís Foix. Només li falta allò de vagar per l’espai sideral. Recordem com, en un cas potser menys compromès com les eleccions del 27S, hi va haver el comunicat de la banca o com, fa poc, el Banc de Sabadell amenaçava amb marxar del país. És clar que la por és ben comprensible, sobretot en gent de certa edat que depèn de l’Estat per subsistir, però més que argumentar-los que no n’han de tenir cap, de por, els hauríem de fer reflexionar quina por més gran, quin risc pel seu futur, no és quedar-nos a Espanya.
Finalment, l’escull major a què ens enfrontarem serà l’intent, com al 9N, de dividir el vot sobiranista. L’opció desesperada dels esgarriacries unionistes serà provar d’aconseguir una pregunta no binària. Aquí ens trobarem des dels que proposen que també s’hi inclogui el federalisme o fins i tot el ‘pacte fiscal’, opcions aquestes que poden enredar el vot independentista al·lèrgic al conflicte. És el clàssic ‘divideix i venceràs’ en versió 2.0
No caldria repetir-ho de nou, però si el referèndum ha de ser l’expressió vinculant del dret a decidir del poble de Catalunya, la pregunta ha d’incloure exclusivament i única opcions que el govern pugui dur a la pràctica. Quina concreció tindria si guanyés el federalisme? Cap. Seguir demanant un acord impossible amb Espanya.

Cap comentari: