Ho hem dit tantes vegades que ja fa basarda haver de repetir-ho, però és evident que els al·ludits no se n’hi senten i, per tant, cal tornar-hi. També podria ser, esclar, que anés errat, però estic convençut que la immensa majoria dels que hem anat sortint al carrer aquests darrers anys, aquesta majoria social que és la que permet a les formacions polítiques fer veure que lideren el procés, tota aquesta gent, deia, vivim amb neguit la tendència dels partits independentistes a esgarriar el procés.
Parteixo de la convicció –que crec que ningú no discutirà– que cap dels actors del sobiranisme (PDeCat, ERC i CUP) no sobreviurà si el procés no acaba bé, si perdem. De vegades tinc la sensació que no som prou conscients que el risc real no es troba en les incerteses de la independència sinó en la certesa dels efectes devastadors de la rancúnia i la venjança espanyola en cas de derrota. Hem arribat massa enllà com perquè un estat com l’espanyol, tocat en l’orgull, accepti la rendició sense fer-nos-en pagar un alt preu. Un preu que serà, evidentment, identitari, però sobre tot social.
Per això, sabent que ens trobem en una lluita de tot o res, no entenc les escaramusses constants entre JxSí i la CUP, les declaracions hostils, les desobediències extemporànies o les detencions reconduïbles. No entenc com, sabent que tot això acabaria passant, que tot just ha començat, la majoria independentista no hagi preparat amb temps una resposta possible, rotunda, unitària i reforçadora del procés.
L’estat espanyol, sempre ho hem dit, sap que el nostre taló d’Aquil·les són els funcionaris, siguin Mossos o siguin mestres, i per això el nou govern espanyol no ha trigat ni 24 hores a forçar el xoc de legalitats. Si caiem a la trampa, som morts.
És clar que un moment o altre caldrà desobeir la legalitat espanyola, però un acte revolucionari d’aquest calibre només pot triomfar si és unitari, planificat, massiu, coordinat i vendible internacionalment. Aleshores és quan una desobediència esdevé obediència a la nova legalitat catalana.
De què serveix atiar el conflicte quan no estàs a punt per assumir-ne les conseqüències?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada