L'estructura

Arran d’una sorprenent polèmica a Vilafranca per la negativa de l’ajuntament que els diables participessin a la Marxa de Torxes per la Independència, hi ha qui, de seguida, hi ha vist una manca de voluntat política de l’equip de govern. Donar tot el suport a les expressions ciutadanes i populars en defensa de la independència, hauria de ser part fonamental de qualsevol govern que s’autoanomeni nacionalista. D’aquí l’estranyesa que un govern comandat per CDC mostri aquest grau de displicència. Voldria equivocar-me, però fa tot l’efecte que la sociovergència massa sovint té un preu que, malauradament, paga la nació.

És molt fàcil blasmar a plaer el pacte còmode i poruc que els dóna estabilitat a canvi de no moure massa soroll més enllà de penjar quatre estelades a punts estratègics de la Vila mentre es vota en contra de qualsevol enfrontament amb l’estat espanyol. Però també hauríem de prendre consciència de la mena de democràcia de piulades i titulars en què hem convertit l’ecosistema polític. L’oposició sistemàtica dóna visibilitat i, potser, vots, però fa impossible el treball responsable del dia a dia municipal. No ens estranyem si, finalment, s’opta per la tranquil·litat del pacte de mínims que t’assegura plens apacibles. Entendre-ho no els eximeix, però, de la responsabilitat d’haver malbaratat un canvi històric a Vilafranca. Veure el cartipàs municipal és contemplar una altra versió de les portes giratòries.

Dit això, no em puc estar de fer notar un aspecte que sovint passa desapercebut al món municipal tot i que en fem una denúncia amarga quan parlem d’Espanya. Em refereixo a aquest segon nivell de poder, les estructures tècniques i funcionarials, que són les qui realment fan de corretja de transmissió de les polítiques del govern o, quan hi estan en contra, de tap insalvable. A Vilafranca, com a molts pobles i ciutats del nostre país, els equips tècnics, els responsables dels organismes, els que fan que les coses avancin o s’encallin, són les mateixes que hem tingut durant més de 30 anys d’absolutisme socialista. No ens hauria de sorprendre que, malgrat voluntats polítiques, els tècnics sempre trobin pegues a qualsevol manifestació independentista. La valentia política, de vegades, també va d’això.