Cansats

D’un temps ençà que sentim amb massa insistència que els catalans comencem a estar cansats del procés. Que se’ns fa llarg, feixuc i avorrit. Ves per on, tu! De l’esporuguiment que ens ha fet sovint pusil·lànimes –no sense causa, tot s’ha de dir–, hem passat a la mandra i la displicència. Alguns són independentistes només si això no comporta gaire sacrifici. Independentistes de sofà. Fer una Via Catalana, o alguna manifestació de tant en tant, passi, però no els demaneu gaire més. No fa massa dies llegia una carta a l’AVUI en què n’hi havi un que es queixava que l’ANC no havia pensat en la gent del Pirineu, que fixa’t quin esforç que els faran baixar fins a Lleida l’11S. La carta, per més mala sort, va sortir publicada l’endemà de la mort d’en Jordi Carbonell, el que li donava un caire francament patètic. Que li haguessin explicat al Jordi Carbonell què és fer sacrificis pel país, què és jugar-se-la, que és rebre maltractaments, tortura, que és treballar incansablement, tossudament, per la llibertat del teu poble. I si voleu, podem anar més enllà i preguntar què en pensen del cansament els kurds que fa dècades que malden per alliberar el seu país, o els sirians que s’oposen a la dictadura, els tibetans a Lhasa, els palestins a Gaza, els manifestants de la plaça Tahrir i un llarg etcètera de gent que arrisquen, no una tarda de sofà, sinó la vida i el seu patrimoni. Encara queda algun cansat?

D’aquí a pocs dies el país ens tornarà a cridar a sortir al carrer, a demostrar de nou que estem determinats a ser lliures. És gairebé l’únic esforç que se’ns demana i hauríem d’estar frisosos per desmentir tots aquells que esperen, precisament, que ens en cansem. Marxes de Torxes el 10S al vespre i la diada de l’11S han de tornar a ser un nou punt d’inflexió que doni l’empenta definitiva. Ja sé que som complicats, els catalans, que ens agrada fer-ho difícil. Li sentia no fa gaire al Bernat Joan que no s’ha donat cap independència recent que no hagués comptat amb dos elements bàsics: generositat en el lideratge i unitat. No hi fa res, nosaltres ho farem amb lideratges que duen els turmells blaus de tanta llenya com reben, o dividits encara de si RUI o DUI. No patiu, però, que ho farem. I ho farem amb tots aquests cansats. Ja ho diu la dita: els cansats fan la feina.