La irrupció d’això que han volgut anomenar ‘nova política’ no ha fet més que demostrar que, de nova, no en té res i que, comptat i debatut, representa un pas més cap a la marquetinització letal del missatge polític. Fixeu-vos que les propostes no cal que siguin noves, només cal que en transmetin el títol i que el ciutadà l’acabi comprant. Per això és tan mal símptoma que la vella demagògia hagi aconseguit vendre’ns l’etiqueta de ‘nova’ de la mateixa manera que ens venen horitzontalitat i assemblearisme mentre exploten fins a la vergonya aliena el cabdillisme més tronat.
Dic això per argumentar la importància, en el moment polític que viu el país, de la lectura que es fa dels esdeveniments. Ja no és transcendent el fet en sí, sinó quina és la lectura que se n’imposa, quina interpretació és la que finalment es dóna per bona. D’aquí la importància extrema del control dels mitjans de comunicació. Hauria existit Podemos sense l’aposta decidida dels poders econòmics espanyols que li han ofert La Sexta tothora? Havia existit Ciudadanos abans que els mateixos poders d’abans s’adonessin que el populisme de Pablo Iglesias se’ls escapava del control fins i tot a ells? No siguem ingenus. La ‘ciutadania’ està sobrevalorada. Per molta brancada que hi veiem, el tronc no té cap base sòlida i tot plegat gira a mercè del vent amb extrema facilitat. No ens podem creure que una societat que té, en general, un índex formatiu escàs, hagi sublimat precisament la finor en l’anàlisi política.
D’aquí que, tot i el que en prediquin, la victòria sobiranista en les properes eleccions municipals és vital per a la salut del procés. Precisament els qui més li discuteixen ara el caràcter de primera volta, seran els qui, en cas que la victòria no sigui aclaparadora, ens martellejaran, dia sí dia també, amb la seva lectura preferida: el procés es desinfla. Només una victòria inapel·lable, un triomf sense ‘lectures’, pot immunitzar el procés. Que ningú no s’hi enganyi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada