22 de juny 2014

La nacionalització del PSC

La progressiva desaparició del PSC dels àmbits de decisió de la història del nostre país ha tingut moltes anàlisis, totes segurament encertades, que han provat d'explicar per què una formació política que havia estat central al nostre país i que havia acumulat les més altes cotes de poder, s'està desfent com un terròs de sucre.
La victòria del PSOE a l'aparell del partit —mastegada llargament, han dut la direcció del PSC a caure en errors molt greus que els han fet equivocar l'estratègia política de manera clamorosa. Que Iceta i companyia encara visquin als anys 90 o que vagin triar el 'tonto útil' per dirigir el partit, són algunes de les moltes explicacions a un suïcidi polític amb pocs precedents. També hi deu tenir el seu efecte l'erràtic posicionament oficial davant el moment històric que viu Catalunya i el seu progressiu allunyament de postures si no sobiranistes sí dret-a-decidistesL'error gravíssim de confondre el que passa a Catalunya amb els posicionaments de Convergència ja els va passar factura llargament. Repetir l'errada de refusar la defensa del sentir majoritari del país per distanciar-se del rival "nacionalista" segur que també ha col·laborat a allunyar-los de la centralitat política. 
Tot això pot explicar l'ensulsiada electoral que ha patit el PSC, però deixeu-me que apunti una altra hipòtesi que potser també hi té el seu pes. L'escàs costum de fer lectures autocentrades de la nostra realitat política i social ens duen, de vegades, a argumentacions massa senzilles que no expliquen, per exemple, els resultats d'ERC al cinturó metropolità. 
L'argument d'Esquerra per justificar el tripartit fou la sobiranització del PSC. És evident que l'intent ha estat un fracàs clamorós, però potser no anaven desencaminats si parlem de l'entorn sociològic que ha votat tradicionalment socialista. Imbuits del prejudici de considerar el cinturó roig espanyolista i, per tant unionista, no ens hem adonat que, potser, a Cornellà o l'Hospitalet i viuen ja catalans —de parla castellana, si voleu— que a l'hora de triar una formació d'esquerra s'han decantat per un partit del país, que parla clar i no els tracta com a ciutadans de segona. 
Potser el que ha passat és que s'ha nacionalitzat l'entorn social del socialisme català. Si fos això, seria històric.

Cap comentari: