Però deixeu-me que abans faci un petit esment –per la gravetat del que s’ha produït– al document que el neofeixisme d’esquerres ha perpetrat al diari del règim. Només la indigència moral i una mesquinesa carent de tota ètica, pot explicar que gent que se les donen d’intel·lectuals i d’esquerra (així resa el titular) siguin capaços d’acusar l’1-O d’estafa antidemocràtica. Que un mercenari de la política com l’Iceta, capaç de defensar alhora una cosa i la contrària, brami aquest insult a la intel·ligència que és el “així no!”, ho podem entendre: per tal de mantenir la cadira –com hàbilment li va etzibar el MHP no fa tant– un ha de fer de tot. Li aniria bé recordar que Roma no paga traïdors, tot i que ja sabem que aquest nou corrent del marxisme, el marxisme-grouxisme, té una concepció molt elàstica dels principis. Però n’hi ha prou en detallar fins on arriba el fàstic mirant els cinc punts que blasma la nomenklatura d’esquerra que, com és habitual darrerament, són pastats dels d’algun dels discursos del PP o de Ciudadanos contra l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació. Pot ser que el No no tingui arguments convincents?
Però anem al que volia comentar d’inici, la trampa que poc a poc ens han volgut inocular, la pretesa preeminència de la legislació sobre la voluntat popular. El més escandalós és que d’això n’intenten dir democràcia. L’imperi de la llei, que l’anomenen. Què té això a veure amb la democràcia és tot un misteri. Perquè no em voldreu fer creure que el franquisme o Corea del Nord, per posar dos exemples on l’imperi de la llei funcionava a ple rendiment, són el símbol de la democràcia a què aspiren. No, senyors, les lleis no van baixar de l’Olimp diví. Les lleis les fem els ciutadans. Les fem, les desfem, les canviem... perquè democràcia vol dir que la sobirania la té el poble. Si el 80% dels catalans decidim votar en referèndum la nostra llibertat, no hi ha cap llei que pugui impedir-nos-ho. Ei, al menys en una democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada