08 de juny 2017

La campanya

Quan llegiu aquestes ratlles molt possiblement ja sabrem data i pregunta del referèndum d’autodeterminació que fa anys que maldem per celebrar. Serà una bona notícia, doblement. D’una banda, pel fet que s’hauran acabat les especulacions i sabrem definitivament amb què i, sobretot, amb qui podrem comptar per defensar la dignitat d’aquest poble. Aquest qui és, precisament, el segon motiu d’alegria. No perquè ara pensi que comuns –siguin colauistes, fatxinistes o el que sigui– deixaran de mantenir aquest posar-se de perfil en tot el que fa referència a un referèndum unilateral ( i doncs, com l’hem de fer sinó), sinó perquè s’haurà acabat definitivament aquest interminable període a què ens hem deixat abocar en què hem perdut l’esma discutint el com en lloc de dibuixar el què.
Hi ha dues menes d’unionisme, el que proclama visques a Espanya tot colpejant-se el pit i el que sota mil i un subterfugis ens nega el dret a ser subjecte polític, el que ens continua volent súbdits. Aquest darrer, que ja va propiciar la giragonsa de pregunta del 9N, malda per eternitzar una situació de descontent de la que n’han tret un gran profit. Per això ens han tingut mesos discutint el dret a referendar-nos: que si pactat, que si Comissió de Venècia, que si acordat, que si negociat, que si...
De fet, aquest conservadurisme disfressat d’esquerra radical, ha acabat fent el mateix el patètic paper que fa Miquel Iceta i bona part del PSC. Això sí, amb bones paraules.
S’ha acabat doncs parlar del referèndum. És hora que parlem de la independència, que comencem la veritable campanya que ingènuament hem abandonat. És hora que comencem a dissenyar la campanya que ens ha de dur a la victòria. Una campanya que hauria de superar el bonisme, el llirialamanisme i l’endogàmia. Hem de començar a pensar –espero que ANC i Òmnium ho tinguin clar– que la campanya no pot centrar-se en refermar els convençuts, sinó en detectar els sectors febles, tant perquè mai no hi ha arribat plenament el missatge independentista, com perquè siguin propicis a caure en la por que, ja hi podeu posar de peus, Espanya mirarà de provocar tan bon punt assumeixi la consulta com a inevitable. La independència és l’única alternativa viable realment transformadora. Fem-la possible entre tots.

Cap comentari: