Encara fa més

Sembla clar que, finalment, l’exposició que l’equip de govern ens aboca aquests dies a Sant Joan acabarà sent l’escàndol que tots cercaven. El PSC perquè ha estat sempre un ferm seguidor de la màxima aquella que “l’important és que parlin de tu, encara que sigui malament” i està segur que d’aquesta Vilafranca fa per tu en sortiran vots incauts enlluernats per la faramalla de nou ric. De pas, no hi ha res que agradi més a les noves ments pensants del socialisme vilatà que trepitjar-li l’ull de poll al Pere Regull. Emprenyar Convergència gairebé els paga la pena l’exposició.
Per un altre costat, a can CiU, res no els podria anar millor per començar a escalfar a la banda que poder denunciar sense embuts la dilapidació més barroera de recursos públics dels darrers anys. Un escandalós immens anunci a major glòria de les dificultats programàtiques d’un PSC al qual ja no li queden carrers per aixecar.
HI ha un aspecte de tot plegat, però, que fa de la tàctica dels socialistes locals un exercici de cinisme francament innovador. És ben sabut que tots els governs que es fan i es desfan en aquest país proven de treure el màxim rèdit del simple exercici de les obligacions del càrrec. Ves si ens conformem amb poc que ni els exigim el compliment de les promeses amollades a programes electorals amb més disseny que seny.
Ara, la novetat del PSC, el joc de mans dels estrategs municipals, és mirar de vendre’ns els seus fracassos com si fossin els èxits més lluents. Veiem-ne.
A banda de la versió local de l’escàndol del 3% –encara n’esperem explicacions–, el fracàs més espectacular del nostre govern municipal fou la incompetent negociació de l’ensorrament de la via. Un monumental error que havia condemnat Vilafranca a un esvoranc perpetu. Que, després, la xamba del TGV hagi permès cobrir la vergonya –sabrem mai què ens costarà? –, no hauria de fer-nos tolerar el devergonyiment de vantar-se ara d’haver marcat, de rebot, als minuts de descompte.
Voleu dir que cal destacar que hagin necessitat vint-i-cinc remodelacions per ser capaços d’adecentar Cal Bolet? Hem de seguir pagant la manca de responsabilitat, l’alegria pressupostària?
Definitivament, alguna cosa no va quan cal fer veure tant per dissimular tan poc.