28 d’agost 2014

La generositat té doble tall

Haig de confessar que sóc dels que pensen que no ens hauríem d’obsessionar tant amb la consulta. De si la podrem fer, si la voldrem fer, o si l’hem de fer tan sí com no. Ja sé que aquest és el debat que avui remou tertúlies i que gairebé ha substituït el “bon dia”. Bé, a Vilafranca no. Aquí l’ajuntament ha provat de treure’ns de l’avorriment mirant d’entendre què coi han fet al pàrquing a tocar de la muralla. Però això són figues d’un altre paner.
La qüestió és que el sobiranisme s’ha polaritzat entre els qui no veuen amb bons ulls una consulta il·legal i els que no acceptaran que ens l’embeinem a la primera de canvi. Ja em perdonaran els amics d’ERC o de la CUP, però jo sóc més del parer que si no la podem fer amb les mínimes condicions potser valdria més que ens ho rumiéssim. Ja sé que tard o d’hora la legalitat a la que ens haurem de cenyir haurà de ser estrictament la internacional i que, per tant, la DUI serà inevitable. De fet, no fa tant, alguns de nosaltres ho defensàvem amb vehemència mentre, per cert, alguns dels que ara no accepten recular ni un mil·límetre s’ho miraven amb displicència. Els temps han canviat i ara, potser, ens cal actuar amb intel·ligència perquè si bé és cert que un dia o altre haurem de trencar amb la legalitat espanyola, també ho és que només tindrem una oportunitat de fer-ho: si la vessem, haurem begut oli.
Entenc per tant els raonaments dels qui argumenten que ja hem demanat prou i que és hora d’actuar com a subjectes de ple dret internacional i, vist el que podem esperar, tirar pel dret com han fet la majoria de nacions que s’han independitzat. Però també m’han de reconèixer que una consulta de fireta, amb col·legis tancats i amb poques garanties jurídiques, una consulta que no haurà servit per contar-nos de debò, ens pot deixar en una posició internacional feble. No podem fiar-ho tot a la sensacional però hipotètica fotografia de la Guàrdia Civil emportant-se les urnes.
D’arguments, doncs, n’hi ha per totes bandes. Cal que siguem ben conscients, però, que l’única força imbatible de què disposarem serà la unitat. I és des d’aquesta unitat indispensable que la generositat haurà de venir de totes bandes. I si CDC es queda sola defensant el pla B, aquesta vegada que baixi del burro i accepti la majoria. Si ens equivoquem, que sigui tots junts.

Cap comentari: