Skip to main content

L'ajuntament del 155

Si hem de ser francs, les excuses que el reelegit alcalde de Vilafranca i el seu equip, per sortir del tràngol, donen a tort i dret per justificar la reedició del pacte de govern amb el PSC, semblen entenimentades, pragmàtiques com els agrada dir. Que si la confiança, que si la seriositat, que si el projecte de ciutat, que si tota la feina engegada i encara a mig fer... La veritat, però, és que darrera d’aquestes excuses de mal pagador s’hi entreveu el convenciment que el pacte ja estava cuinat abans de celebrar-se les eleccions i que només un daltabaix l'hauria fet trontollar.
Resa la dita que la dona del Cèsar a banda de ser honesta ha de semblar-ho (frase que la correcció política aviat engegarà a dida), doncs ja som al cap del carrer. Agradi o no al senyor Regull, el PSC és cada dia més la delegació catalana del PSOE, un PSOE que ja ha amenaçat de tornar a aplicar el 155 sense manies i que es mostra inflexible amb el reconeixement del dret d'autodeterminació dels catalans. Agradi o no al senyor Regull, està governant amb una formació que manté empresonats companys de partit pels que demana centenars d'anys. Ja sé que em dirà, el senyor Regull, que la independència no és un tema municipal i que en aquest sentit no ha deixat mai de 'complir', però s’oblida que estem vivint uns moments excepcionals a tots nivells i que, tenint alternatives, governar amb el carceller dels teus companys és poc edificant.
Fa uns dies vaig assistir a un acte d’ERC doblement innovador. D’una banda perquè era un acte per blasmar un altre partit i de l’altra perquè fou un mítig postelectoral. Curiositats a banda, l’acte pretenia posar llum i taquígrafs a les negociacions entre Junts i ERC. Un sainet mal interpretat ja que Junts ja tenia decidit amb qui pactaria. Tanmateix, quan van enumerar els vuit àmbits de negociació, vaig veure clar que era impossible que es posessin d’acord. Junts i ERC, a Vilafranca, tenen projectes antagònics. La independència no és suficient per lligar aigua i oli.
Regull, per tant, sabia que no pactaria amb ERC, però tenia altres fórmules (pactes puntuals, govern en minoria) que podia explorar. La sensació és, però, que més enllà de projectes compartits, l’argument definitiu és la mandra d’haver de negociar res. Així anem a Vilafranca. Un ajuntament del 155 per desídia.