I si engeguéssim els motors?

Després de mesos de silenci i de rumors, finalment han coincidit en pocs dies, no sé si casualment, l’anunci de CiU que es proposa tirar endavant un moció de censura a l’actual alcalde i la posterior presentació, per part de la CUP, d’un extens document on detalla les seves condicions a donar suport a la governabilitat vilatana. Enhorabona. La continuació d’una situació política enquistada es feia ja insostenible.
El document en qüestió, anomenat “Cinc motors pel canvi”, posa tantes condicions que, d’entrada, s’acosta més a cercar excuses per no comprometre’s que a un veritable intent de negociar una sortida a la situació d’estancament que viu Vilafranca. De fet, tampoc no diu res que no sabéssim. Si recordem el programa electoral de la CUP, ja venia a ser això, ara potser més detallat en accions concretes i amanides amb el mantra habitual de la sacrosanta participació.
L’exercici, tanmateix, és molt interessant i necessari. D’una banda perquè és el primer cop en molt de temps que es posa sobre la taula un document que proposa coses concretes, probablement abastables majoritàriament, i amb l’esperit de ser-hi. D’altra banda perquè sembla demostrar un trencament amb la política de mirar per sobre l’espatlla que la CUP ha dut a terme fins ara. Tot i assegurar que no estaran a cap govern, se’m fa difícil veure com podran justificar la presentació d’aquest document per després desentendre-se’n. Els motors, no n’hi ha prou en assenyalar-los. Per a què funcionin cal engegar-los i, per això, cal ser-hi. Assumir la responsabilitat que s’ha adquirit i actuar amb la valentia que tantes vegades exigeixen als altres. És molt fàcil restar còmodament en una beatífica oposició, criticar-ho tot, opinar de tot, proposar de tot, exigir de tot... i després renunciar a exercir la responsabilitat de tirar endavant les coses. Se’ls pot fer difícil de vendre als seus electors que estan votant un partit que renuncia a dur a terme allò que proposa ni quan en té l’oportunitat.
Vilafranca ja fa temps que viu en la paràlisi política. Sense un projecte clar de futur i gestionant, a batzegades, el dia a dia. La manca d’una majoria clara de govern obliga a negociar, empeny al pacte, però malament si duu a la inacció i al tacticisme de la immediatesa.
La CUP té la responsabilitat de desencallar una legislatura que ens duu pel pedregar on Vilafranca està llençant uns anys cabdals en la construcció de la vila del futur i de la comarca que llegarem als nostres fills. Les ambigüitats ja no enganyen ningú. Cal decidir, ser valents. Hi ha dos projectes possibles: PSC o CiU. Amb tots els peròs que calguin. Amb tots els matisos que s’hi puguin aportar des de la CUP, ERC o ICV. Dos, però. I, ara, cal triar. Cap dels dos no és perfecte, però sempre serà preferible a no fer res, sigui quina sigui la tria. La política no pot ser un tot o res. Ens hi juguem el futur.

I si provem d’engegar els motors?