Arxiu mensual

Setembre 2015

Als catalans ens va això d’agafar-nos-la amb paper de fumar, la versió 2.0 d’allò que ja va sentenciar Unamuno quan assegurà que ens perdia l’estètica. Fa uns dies, uns companys d’ERC em confessàven que hi havia gent dels seus que dubtaven de votar Junts pel Sí amb l’argument que mai no votarien Mas. Estic convençut que el mateix passa a l’altra banda i ja no diguem si parlem de les CUP o dels independentistes, que n’hi ha, de CSQEP. Això és no haver entès res de res. En un referèndum votarien No perquè en Mas vota Sí?

Si algú encara vol fer-nos creure que aquestes eleccions són unes eleccions on es dirimeix l’acció de govern és senzillament perquè no gosa mostrar descarnadament el seu espanyolisme. Per això, potser, l’Iceta balla més que no parla o en Rabell s’arrenca cantant-nos una copla. No tenen cap argument, ni un, i ho saben. Perquè saben que això del 27-S no són unes eleccions, sinó que és un referèndum.

La mentida, en política, no hauria d’estar premiada pels electors. I aquesta campanya n’està farcida, de mentides. I això que encara ens falten els informes de la UDEF que, ja hi podeu pujar de peus, apareixeran a poques hores de la votació.

Totes les promeses que ens fan des del PSC fins als botiflers d’Unió, saben perfectament que precisament només es podrien dur a terme amb les eines d’una Catalunya independent. Però per ells les ‘provincias’ no compten, són exclusivament un aparador per posicionar-se de cara a les eleccions espanyoles de desembre. Posen els seus interessos polítics per davant dels interessos de la gent que diuen defensar. Sense pudor, apel·len als instints més baixos. No els neguiteja atiar l’odi i la divisió en una societat, la catalana, que ha estat un model de cohesió i respecte. Per ells faran. Algun dia n’hauran de donar comptes.

Però que un independentista es plantegi no votar independència, no té explicació. Que potser no veiem que això és un referèndum en tota regla? Que no és important el govern que en surti perquè necessàriament serà interí? Que on decidirem quina mena de país volem fer serà a la redacció de la Constitució i a les eleccions posteriors? Que potser no veiem que ara només votem donar-nos les eines? I que sense eines som morts?

Aquest 27-S votarem poder canviar les coses de veritat o no. És així de senzill: Sí o No. I és ara o, potser, mai.

17 Setembre 2015

És un referèndum

Aquests dies ha quedat ben clar quines seran les propostes que ens trobarem el proper 27 de setembre. D’una banda hi haurà el futur, la il·lusió, la dignitat i la unitat. De l’altra la Guàrdia Civil, l’ús immoral del poder judicial, la desqualificació gratuïta i permanent, la indignitat. La desesperació d’allò que anomenem “les clavegueres de l’Estat” es fa evident amb episodis com els que hem vist recentment on la maquinària governamental espanyola traspassa impúnement tots els llindars de la decència política i democràtica. Però ells segueixen, impertèrrits, esperant que els torni a funcionar. Sempre hi ha un percentatge indeterminat de la població susceptible de deixar-se entabanar, de dubtar. Haurien de pensar, tanmateix, quines garanties els ofereix el partit amb més casos de corrupció per metre quadrat de la història recent. Haurien de veure, en canvi, que fer-nos un país nou és l’única garantia de radicalitat democràtica, l’única oportunitat de desterrar corruptors i corruptes per sempre. Com en tota la resta, és qüestió de dotar-nos de les eines d’un estat. Unes eines que no estiguin al servei del partit en el poder, sinó al servei dels ciutadans. D’això va aquesta batalla. D’això va el 27-S.

El món de la política ha sofert un deteriorament impensable en els darrers anys. La liquidesa de les concepcions ideològiques no disculpa la immoralitat de l’atac permanent. En la darrera legislatura la CUP s’ha guanyat el dret a aparèixer gairebé com l’única formació on les idees i la coherència hi marquen la línia política. Ho hem tornat a veure: sense deixar de condemnar la corrupció, ha denunciat clarament la maniobra unionista. Que el PSOE local, abans anomenat PSC, i encara més PP i C’s s’hagin abraonat sobre Mas i, hipòcritament, sobre Romeva, no ens venia de nou. El lamentable paperot de “Catalunya Sí que es Pot”, en canvi, ens demostra fins a quin punt la seva política és tan rància com els eslògans que l’acompanyen.

Tot plegat ve a demostrar que l’únic canvi possible és enfilar les naus, desplegar les veles i salpar sense recança. Ens amenacen que ens quedarem aturats al mig de la travesia, les veles esllanguides, sense vent. L’11 de setembre a la Meridiana i la vigília en les més de 100 Marxes de Torxes, podrem comprovar com n’és de prop Ítaca perquè, com va dir en Romeva, nosaltres som el vent.

3 Setembre 2015

Nosaltres som el vent

Resultats 1 - 2 de 2