21 de novembre 2019

Els nous convERCgents

Des del pujolisme putairamonesc, que el món sobiranista es referia als membres de CiU com als “convergents de la punyeta”, això en la versió d'horari infantil. L’evolució d’aquest món, ple d’interessos, nepotisme i renúncies, l’ha transfigurat a massa llocs en la “sociovergència” nostrada: la demostració feridora que els escrúpols ideològics són pels altres quan hi ha cadires a repartir.
Darrerament, tanmateix, estem assistint a una mutació inesperada, dolorosa i cabdal per l’evolució del procés d’emancipació nacional. Em refereixo, ja us ho deveu imaginar, a la posició conciliadora que ERC està demostrant amb la seva acció política i que no s’adiu amb la retòrica, al menys en temps electoral. Que sigui ara ERC qui ara peixalcovegi amb l’Estat i que col·labori immisericordement en l’apaigavament de l’envit democràtic del poble català, no ens pot dur res de bo. Si a mig partit abaixes els braços, difícilment el guanyaràs.
En justícia, cal dir que no estan sols en l’ensarronada i que certs sectors de l’antiga CiU, la convergència del pont aeri i dels negocis, s’ha afegit amb deler a l’atac mal dissimulat a l’independentisme que ha assumit el mandat de l’1-O i que manté la dignitat i la honestedat. L’alegat final del MHP Quim Torra al TSJC dilluns passat en va ser una mostra feridora pels que prefereixen la comoditat i l’anar fent.
Dels “convergents de la punyeta” ja ens ho esperàvem, però d’ERC, francament, no. Que segueixin guanyant eleccions només demostra la seva capacitat de dir una cosa i fer-ne una altra amb habilitat. O que mig país s’ha llufat les calces.
En Miquel Puig, un antic convergent ara a l’òrbita d’esquerra, ho deixava clar en un article al diara ARA fa uns dies. La innocència del convers ja les té aquestes coses: els costa dissimular. Venia a dir en Puig que val més que ens en tornem a casa. Que Sànchez, per ara, no pot acceptar un referèndum pactat, que si el féssim el perdríem, que no es pot permetre l’amnistia al presos i que, com a molt, podem mirar d’arrencar-los alguna millora en finançament i el respecte per la cultura del país. Això representa que és la proposta negociadora d’ERC, sense línies vermelles, és clar.
Segur que estareu pensant que Jordi Pujol no ho hagués fet millor!

Cap comentari: