13 de setembre 2019

La Isabel Marín

Fa uns dies vaig llegir un article d’opinió del Miquel Puig, un home que respecto per la seva honestedat intel·lectual, on explicitava de manera clara el posicionament confús d’ERC aquests darrers mesos. Potser el fet d’haver-se incorporat a les seves llistes electorals procedent d’un entorn convergent, l’han obligat a tenir clar el principal argumentari republicà pel que fa al gran motiu de debat entre l’independentisme avui en dia: unilateralitat sí o no.
Ve a dir, en Miquel Puig, que no hi ha alternativa a l’autonomisme anèmic que transitem. Defensa que la unilateralitat no és possible però que l’acord amb l’Estat tampoc, per tant toca esperar a temps millors o a què es produeixi el miracle. El seu argument per negar la possibilitat d’un moviment unilateral és el mantra d’ERC dels darrers temps: no som prou. El fet que la repressió de l’estat no només no s’aturi sinó que compti amb l’aval intransigent dels alts poders espanyols i que, per tant, tot apunti a més detencions i presó, també hi poden tenir el seu pes. A ningú no li deu fer gràcia assumir que pot acabar amb els ossos entre reixes i la por ben comprensible. El per què, aquests, no deixen pas a polítics més valents, que n’hi ha, seria un altre debat.
Em sap greu, però els arguments aportats em semblen d’un llirisme colpidor. D’una banda perquè l’autonomisme a què ens condemna ja no podrà ser el putairamonisme de peix al cove a què estava acostumat el sr. Puig. Espanya no deixarà pedra sobre pedra si ens rendim ara. Si abaixem el cap, l’ofec econòmic i social serà tan brutal que ho sentirem a dir, independentistes i unionistes. Assegura en Puig que fins que no convencem la Isabel Marín, una noia de l’Hospitalet que el 8-O va manifestar-se contra la brutalitat policial amb una bandera espanyola, no serem la gran majoria que cal. I la pregunta és: quant és la majoria suficient? Per què per fer la independència hem de ser una gran majoria, però per quedar-nos sotmesos a Espanya amb una clara minoria n’hi ha prou?
Assegura Puig: “Segurament d’aquí deu anys ni els uniformitzadors hauran doblegat la catalanitat ni els tercerviistes hauran estat capaços de construir el gran acord en què somnia el PSC.” S’oblida que si d’aquí deu anys encara estem així, ja ens hauran aniquilat definitivament com a nació, com a cultura i com a llengua.

Cap comentari: