22 d’agost 2019

Passen de nosaltres

Segueix avançant, implacable, aquest estiu intens. No afluixen les temperatures de la mateixa manera que no s’aturen ni les declaracions ni les contradeclaracions dels nostres polítics. Potser es pensen que escaldufats des d’una tòrrida platja exòtica o exhausts d’aquests vespres espessos, ens conformarem amb assentir mecànicament mentre paladegem el tercer gintònic. Deu ser per tot això, per la calor i la mandra, per la moral de derrota que s’ha instal·lat entre nosaltres, per no trencar els darrers fils d’esperança... deu ser per tot això, dèia, que no hem sortit al carrer a cremar contenidors o, millor encara, seus de partits polítics.
Mai no m’haureu vist militar en l’antipolítica, en aquell corrent tan nostrat i aspre segons el qual tots els polítics són igual de falsos –una colla de vividors– i que si ens refiem del seu garlar no ens en sortirem. Sempre he pensat que els partits i les institucions havien de ser la corretja de transmissió de la voluntat popular. Sempre he defensat aquest binomi que creia guanyador. Des de l’octubre del 2017, tanmateix, que no estic segur que anem per bon camí. Puc entendre les dificultats que van seguir al referèndum i als intents de proclamació de la independència, la pressió emocional de la presó i l’exili, la por i els dubtes. Però no puc entendre la mentida més descarnada, la promesa electoral que no es compleix i ni se’n dona explicacions, el canvi d’estratègia sense comptar amb qui t’ha donat un mandat, el fariseisme partidista, el gat per llebre. Retrobant-me amb un dels clàssics de l’antipolítica és ben bé que només ens volen pel nostre vot i que, després, passen totalment de nosaltres.
Per què ara ERC en diu fer república de l’autonomisme de sempre? Per què influents sectors potconvergents ara reneguen del masisme redemptor? Per què tots plegats ens volen convèncer que el nostre mal no vol soroll? Per què ho hem de deixar ara que hi som més a prop que mai?
No tinc resposta a tanta pregunta. I la que se m’acut no vull ni plantejar-me-la. El que és clar és que haurem de començar a dir als partits que a sant de què es pensen que tenen el dret de fer amb el meu vot allò per al que no els vaig votar. Que no estiguin tan tranquils. Ves que els ciutadans no trobem una manera de passar nosltres d’ells. De moment, omplirem l’11S.

Cap comentari: