03 d’agost 2018

La meitat pobra

Entre les moltes mentides que l’unionisme neofalangista utilitza a tort i dret, n’hi ha una que em molesta especialment. No tant perquè sigui especialment ofensiva, que això ho són gairebé totes, ni perquè sigui manifestament falsa, també una característica estesa, sinó perquè és tan inocentment falsa, tan ridículament infantil, que fa venir vergonya aliena el sentir-la repetir un cop i un altre. Parlo de la constant apel·lació a “governar per tothom, no només per la meitat independentista”; a dir-nos que no podem pretendre culminar el procés d’independència “només amb poc més de la meitat” dels catalans.
I no és només la líder de la ultradreta catalana, la senyora Arrimadas, la filla del policia (Galves ®) la que se n’omple la boca, el PSC i, és clar, el PP l’usen constantment com a argument llencívol, com si fos la quadratura del cercle que els immunitza d’haver d’argumentar res més.
És més: no és només la vella ultradreta, la nova ultradreta i la dreta sobrevinguda, la que en fa un ús ubusiu i insultant. ERC hi ha caigut de quatre grapes i ara ens vol vendre (em sap greu companys) que n’hem de ser més per gosar ser. I la pregunta, companys, és: quants més us valen? fins quant la majoria que som haurà d’esperar?
Perquè la gran qüestió té una resposta ben senzilla si no és que s’és víctima d’un acomplexament nacional: per quina raó la meitat llarga independentista no és prou per avançar i la meitat escassa d’unionistes sí que ho és per aturar? Per què governar per la meitat escassa d’unionistes és governar per tots si la meitat llarga d’independentistes no ens en sentim representats? Governar per tots els catalans era el 155? Hi ha meitats que són més meitats que d'altres? 
L’argument és tan ridícul, tan feble, que no hauríem de perdre-hi ni un moment més. Ja entenem que quan no es tenen motius efectius per oposar-se a la voluntat popular, cal inventar-se’ls, però hi ha d’haver un límit en la capacitat d’acceptar elefant com animal de companyia.
Si no és que ens corseca la manca d’autocentrament; si no és que seguim pensant que som un poble inferior, que tenim menys drets que els altres pobles del món. Si no és que la prudència ens fa traïdors, sisplau, prou d’arguments mediocres. La majoria és l’única eina democràtica que pot impedir que s’imposi la voluntat minoritària. I, sí, com més siguem, millor.

Cap comentari: