24 de maig 2018

Supremacisme i autocentrament

El primer punt del manual del bon feixista –que a aquest pas aviat s’estudiarà a les es· coles espanyoles–, hi ha la cerca d’un enemic al qui acu· sar de totes les maldats. Així, els catalans som l’esca del pe· cat i la redempció espanyola només pot venir de la des· trucció del mal.
El segon punt, encara més colpidor, és que no t’importin les víctimes. El bé suprem, aconseguir el poder a qual· sevol preu, es basteix sobre una estesa de cadàvers. No cal l’assassinat físic encara. La destrucció immoral d’una persona i de la seva família són tan o més corprenedores. El que estan fent aquests dies els unionistes, des de C’s al PSC, amb el President Quim Torra hauria de ser considerat un crim contra la humanitat. Colgar una trajectòria intel· lectual i humana immacula· da sota tones de calç viva, és d’una baixesa moral oceàni· ca. Tots els que hem tingut la sort de conèixer el President sabem, i ells també ho saben, que l’enormitat de totes les mentides que s’han arribat a dir no les podrem ni oblidar ni perdonar. Són, en el fons, la proposta espanyola pels catalans.
Que el feixisme i l’ultranaci· onalisme espanyol s’acarnis· siambelMHPjanoenssor· prèn, malauradament. Ara, que molts independentistes els segueixin la roda, és pre· ocupant. No perquè que la víctima es cregui les menti· des del botxí demostri una feblesa impròpia, sinó perquè evidencia la manca d’un marc mental català.
No fa tants anys, amb uns amics, vam muntar un por· tal, Criteri, per aprofundir en la reconstrucció d’aquest marc. Estàvem convençuts que només recobrant l’auto· centrament, en el marc na· cional dels Països Catalans, podríem plantejar·nos l’ob· jectiu de la independència. El temps, tanmateix, ens ha dut la sorpresa que hem arribat a proclamar la independència amb un marc mental essen· cialment espanyol. Aques· ta paradoxa, però, no ens ha sortit de franc. I d’aquí plora la criatura. L’autocentrament indispen· sable per afrontar la postveri- tat espanyola, ens hauria de fer respirar abans de dema· nar disculpes per uns textos o uns tuits que, si no es tre· uen de context, qualsevol ca· talà signaria. Si deixem que la correcció política ofegui l’honestedat argumental, es· tem perduts. Si dubtem per un moment que el botxí ens vol morts, estarem cavant la nostra pròpia tomba.

Cap comentari: