Assenyalem-los!

El procés cap a la república catalana ha arribat a un estat d’acceleració tan vertiginós que qualsevol comentari fet un dia, l’endemà ja no val. Quan llegiu això ves a saber quants presos polítics més tindrem, quants repics d’atuells, quantes espelmades... I de pas, per cert, fer notar que de presos polítics ja fa temps que n’hi ha, començant per Arnaldo Otegui, acabant amb militants de l’esquerra independentista tot passant per Altsasu. I, malauradament, el nivell en què els ciutadans ens n’hem escandalitzat ha estat molt decebedor. Ara, que ens toca de prop, ens esclamem. És el que passa quan coves l’ou de la serp.

Però no és d’això que volia parlar, sinó de la indecència política d’una formació que mira de passar cada dia més de puntetes per tot aquest devessall d’autoritarisme. La deriva neofranquista del PP ha difuminat en certa manera l’actuació impúdica d’un Partit dels Socialistes de Catalunya que flirteja obscenament amb el feixisme històric. A risc de desaparèixer com a opció política, Iceta i companyia s’han abonat a l’Espanya única i indivisible, a una defensa immobilista i antidemocràtica de la llei on el numantisme impertinent de Pedret o el cinisme repugnant de l’Eva Granados no aconsegueixen amagar un espanyolisme caspós, decimonònic, que s’enorgulleix de no cedir espais de votació mentre el franquisme reviscolat estomaca els seus conciutadans. Per fer de PP, ja hi ha el PP o, si t’agraden cadells, el neofalangisme de Ciudadanos.

És per això que vaig trobar molt encertada la campanya “Assenyalem-los” que es va engegar des de l’entorn de la CUP. Els qui se l’agafen amb paper de fumar, sobretot si la cosa prové de la CUP, es queixaven que assenyalar és de mala educació. A mi també m’ho van ensenyar, això, però també vaig aprendre que molt pitjor és la mentida. Un càrrec públic ha de poder ser assenyalat políticament, només faltaria! 

I això ens porta finalment als pactes que a Vilafranca, i altres ciutats del país, mantenen el PSC al govern. No hi valen excuses de mal pagador: que si el municipalisme no té res a veure amb la qüestió nacional, que si no s’han oposat mai a res, que si... Mantenir el PSC als governs és abonar el cinisme i la baixesa moral de qui defensa la repressió i després aguanta la pancarta. 
El PDeCat i ERC hauran de triar: o dignes o còmplices.