La pedra

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra. Els catalans, però, anem força més enllà i, pel que sembla, estem disposats a fer-ho els cops que calgui. O això, o no s’entén la falera que ha agafat a bona part d’aquest independentisme de tuperware a refiar-se dels cants de sirena de comuns i altres artefactes. Ai, perdó, volia dir confluències.

No cal anar-se’n gaire lluny per adonar-se que l’endolceïment que en època electoral ens depara l’esquerra comprensiva i fraterna, es fon tan aviat reprenen el camí cap el Km0, que és on tot comença. Entre les ensarronades del Felipe Gonzàlez dels 80 a les mostres d’amor de l’esquerra amb cua (no hi busqueu al·legories satàniques), passant pels “apoyaré” hiperbòlics de l’amic Zapatero, n’hem vist de tots colors i mides a l’hora de vendre’ns la moto en època electoral. Que un vot és un vot i a ti te encontré en la calle! Més encara des que es va demostrar que és impossible guanyar a les espanyes sense fer un bon trau a Catalunya. D’aquí, de ben segur, la falera.

També és ben cert que si s’hi abonen a plaer, a això de dir-la grossa, és perquè han comprovat repetidament com en som de mesells i que, de fet, el convit els surt sempre de franc. Només així es pot comprendre com encara hi ha qui és capaç de fer veure que es creu les benaurances referendàries, federalistes i plurinacionals. Són aquesta mena de catalans que defugen el conflicte amb la pusil·lanimitat del covard, incapaços d’enfrontar-se al seu propi convenciment interior que no hi ha altra alternativa que la llibertat si volem llegar un futur digne als nostres fills. Incapaços d’enfrontar-se a les seves pròpies pors, troben excuses sota les pedres per ajornar el darrer esforç. Perquè arribarà el moment en què ens caldrà fer un esforç, personal i col·lectiu.

I qui diu el dret a decidir si mai ells, benevolents, accepten que nosaltres decidim, diu el RUI totpoderós que ha baixat del cel per estar-se entre nosaltres (l’educació religiosa deixa marca!). Jo no us sabria dir si ens convé el RUI o potser no cal llençar encara un Full de Ruta que té només 6 mesos, però és molt sospitós que els qui han posat tants pals a les rodes com han pogut al procés, siguin ara els qui ens en donguin la solució fàcil. Si s’assembla a una pedra, té forma de pedra, és dur com una pedra... potser que mirem de no ensopegar-hi. Ei, només per si de cas fos, de nou, una pedra.