20 de maig 2016

A Madrid, de visita

Abans no reprengui la voràgine electoral i els mitjans l’emprenguin, encara més, amb les eleccions espanyoles, deixeu-me repetir allò que vaig dir arran del 20D: a Madrid no hi hauríem d’anar a fer res, els catalans.
Molts dels meus amics i la majoria dels meus referents, no hi estan pas d’acord. Em recorden que no hem de perdre mai una oportunitat de votar, que allà on hi hagi una urna hi ha d’haver un català abraonant-s’hi, que si no hi anem la filial catalana de Podemos tornarà a guanyar, que és a Madrid on són els nostres interessos... D’acord, d’acord, ho he entès. Però no em convenç i miraré d’argumentar-ho amb traç gruixut.
Pel que fa a la utilitat, a no ser que la sort ens faci indispensables i hi poguem anar a fer nosa, la nostra presència serà, molt probablement, irrellevant. Uns estaquirots que, amb les gràcies de torn del duet Tardà-Rufián, veuran com ens van laminant la sobirania llei a llei. Si no hi pintem res, doncs, anar-hi representa l’acceptació de la nostra espanyolitat i de la seva legalitat. No havíem quedat que ens n’anàvem? Participar a les eleccion espanyoles representa també centrar el focus en la dinàmica espanyola, en els problemes de l’estat espanyol, en fer-hi propostes. Si marxem, els hem de dir com organitzar-se? La campanya té també d’altres problemes: la impossibilitat d’un treball unitari dels nostres partits independentistes –la confrontació electoral propicia la discrepància pública– i la presència abassegadora als mitjans d’una campanya que no és la nostra. Els catalans hauríem d’estar debatent al voltant de la constitució que regirà la nova república, del full de ruta traçat, dels divuit mesos... En canvi, només parlarem de Rajoy, Iglesias i Sánchez...
Que l’independentisme no es presentés a les eleccions espanyoles donaria un missatge clar al món i als propis catalans: la desconnexió és real, la república que ha de sorgir del mandat del 27S ha començat a caminar.
En lloc d’això, ens autoexigim una nova revàlida. En una mena de xantatge indecent se’ns diu que si no votem donarem la victòria als “comuns”, que l’independentisme ha de guanyar sempre a Catalunya. I jo que els dic: no us hi presenteu i segur que no perdrem unes eleccions que no són les nostres. I els esforços, a dedicar-los a contruir la república.

Cap comentari: