L'hora dels fets

L’inesperat desenllaç del sainet negociador que van protagonitzar fa poc les nostres formacions independentistes ens demostra, un cop més que, malgrat que fins ara hem acabat sortir-nos-en de tots els atzucacs en què ens hem posat tots sols, no hi ha cap garantia que això hagi de ser així d’ara en endavant, ni n’hi havia que aquest cop també acabés bé. Seria bo doncs un pèl més d’estratègia política a llarg termini i un punt menys de patiment i d’inconsciència suïcida. És ben trist que hàgim posat el procés en un greu perill per les picabaralles partidistes. Pitjor encara, per les patètiques rebequeries dels qui es creuen dipositaris en exclusiva de les essències sobiranistes.

Perquè, ja em direu, però la pírrica victòria aconseguida per la CUP en tallar el cap del president Mas, se’ls ha girat com un mitjó i, al final, tots hi han guanyat excepte ells mateixos que han quedat com uns malcriats sense gaire fondària ideològica. El desatre tàctic de la CUP ha servit per fer evident que ni el procés, ni la gent, estem disposats a perdre més el temps en allò anecdòtic i accessori. Esperem que tots plegats ho hagin entès.

El viatge a Ítaca, malgrat tot, continua. De moment, però, hem hagut d’arriar les veles i el trajecte el fem a rem, molt més llarg i cansat. Tenim nou capità, això sí, i a aquestes alçades no ens vindrà de remar, però aniria bé poder hissar el velam de nou ben aviat.

Perquè, i ara ja en som tots conscients, ha arribat l’hora dels fets. L’independentisme ha begut massa temps de la il·lusió i els somnis de milers de catalans que han vist en l’estat propi l’eina que ens permetria posar remei a molts dels nostres problemes. Però, realment, encara no hem fet res de res, zero. I, si no volem perdre els “no tan il·lusionats”, ens calen fets. Ja no és temps d’estudis, d’informes, comissions i ponències. És temps d’encarar el repte i demostrar-nos que som capaços de saltra el mur.

Tampoc no es tracta d’encarar el mur insensatament i, abocant-hi rauxa, seguir estavellant-nos com en els millors temps del peixalcovisme. Representa que fa anys que li estem prenent les mides, al mur, i que tenim a punt l’escala que ens ha de permetre saltar-lo sense pelar-nos els genolls. Representa, també, que la prudència no ens permet ensenyar-la fins al darrer moment. Caldrà assegurar que la contenció no ens faci traïdors. Sí, definitivament és l’hora dels fets.