04 de desembre 2014

L'hora del país

Decebedor. Aquest és l’adjectiu que més he sentit arran del míting que l’Oriol Junqueras ens va oferir el passat dimarts on tots hi esperèvem un cop d’efecte, un punt de gosadia, de valentia personal i col·lectiva. Però no va ser així. Una altra vegada les dinàmiques de partit fan perillar allò que amb tanta dificultat i esforç hem anat bastint al llarg dels anys, també els partits. Deia l’Oriol just al començament de la seva intervenció que “mai no havíem arribat tan lluny”, i és ben cert. Però també ho és que mai no havíem tingut l’oportunitat d’esguerrar-ho d’una manera tan difinitiva, precisament perquè hem arribat tan lluny.
Jo no sabria dir-vos si és més eficaç la proposta d’una única llista o la de vés a saber quantes. Potser sí que amb diferents llistes no et deixes ningú a fora, però també ho és que una llista unitària que depassi els partits, que demostri al món i a nosaltres mateixos la ferma voluntat d’esdevenir un nou estat independent, una llista així no té precedents ni models on apamar-la. Vull dir que totes les prospeccions d’una tal llista no tenen manera de mesurar l’efecte multiplicador de l’entusiasme col·lectiu, transversal i decidit. Per això la proposta del president Mas m’ha semblat que era la proposta de la gent. La d’en Junqueras és la d’ERC, la dels partits, la de qui se sap guanyador i no vol renunciar a la victòria que totes les enquestes li auguren encara que això per ara sigui inconfessable.
No s’adonen que mentre ens arrosseguen a la dialèctica de guanyadors i perdedors, en el fons hi perdem tots; que la possible victòria d’uns és tan inútil com la derrota dels altres. Per mi que encara no han entès el canvi que ha fet el país. És ceguesa política qui ara no vegi que en un procés constituent el timó és de la gent, del país, i que, finalment, els partits, per un cop, haurien d’actuar amb la generositat que sovint ens demanen. No es tracta que s’’enretirin, que es dilueixin. Es tracta de ser poble i, plegats, engegar el procés de construir un nou país. I això només es pot fer des de la immensa força col·lectiva que et dóna la unitat.
Per sort, hem arribat aquí amb una societat civil forta que d’una costellada en va fer un referèndum apoteòsic. No permetrem que ens esmicolin els somnis.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La meva recepta: llista única, govern d'independents, legislatura de transició (per bastir les necessàries 'estructures d'estat') i referèndum sobre la nova constitució.
@disaurevoir

DD ha dit...

La proposta de Junqueras deixa la societat civil i l'ANC com a expectadors del procés, en mans dels partits de sempre.

Anònim ha dit...

Totalment dacord, no entenc pq Mas vol votar el referendum dos cops més