10 d’octubre 2014

Unió no fa la força

Un dels principals avantatges d’aquest final de trajecte en el procés sobiranista que fa temps que remenem, és que cada cop les postures s’han anat clarificant més. S’ha acabat el temps de marejar la perdiu i la indefinició política en la qüestió nacional, de la que molts han viscut amablement durant massa temps, ja no porta enlloc. Tan aviat com es comencen a concretar d’una manera punyent les possibles sortides amb què encarem el procés, queda més nítidament clara la buidor de certes propostes que s’han anat venent ampul·losament durant dècades. Conceptes que ningú no ha sabut delimitar, en el cas espanyol, com federalisme o, encara més esotèric, confederalisme, es desfan com un terròs de sucre quan t’adones que no hi ha ningú per federar-se o que, per confederar-se, primer has de ser un estat sobirà. Hem arribat al mur en què Espanya fa anys, segles, que ens ha arraconat i només podem fer dues coses: o abaixar els braços i sotmetre’ns o saltar-lo.
Són també els que s’han empatxat de descriure el procés amb terminologia matemàtica. Segons ells, cal cercar la solució al ‘problema’ de l’encaix català a l’estat espanyol, a la disputa territorial. Són gent amb mentalitat espanyola, sotmesa a un marc de reflexió que no contempla la sortida més òbvia. No s’adonen que ja hi ha una gran majoria de catalans que no hi veuen un problema d’encaix a Espanya, simplement perquè ja no entenen que hàgim d’encaixar res. Sobretot quan s’ha fet palès que quan diuen encaixar volen dir, realment, encaixonar. On és doncs el problema? Com dèia aquell, bon vent i barca nova!
Fa tres-cents anys vam perdre les nostres estructures d’estat per la força de les armes. Ara les recuperarem amb la força de les urnes. Voleu res més poètic?
Els Sís anèmics d’ICV i d’Unió d’aquests darrers dies, no fan sinó despullar dues formacions que han viscut parasitant el sistema de partits català. La seva insignificància política és proporcional a la seva demagògia nacional. Uns i altres, en els extrems de la gesticulació. Uns i altres vivint de la indefinició permanent. Uns i altres furgant la roda des de dalt del carro. Uns i altres matisant per espuris interessos electorals. 
Ha arribat l’hora de polítics valents, coherents i dignes. Queden avisats.

Cap comentari: