Centrem-nos, sisplau!

De ben segur que al primer capítol de qualsevol manual d’investigador privat hi ha, ben grossa i destacada, la frase següent: les casualitats no existeixen. De fet, no hi caldria perquè qualsevol amb dos dits de front pot besllumar que massa coïncidències no són fruit ni de l’atzar ni de l’ínclit Sr. Murphy. Per això gairebé fa riure tot el devessall de casos de corrupció que aquests dies estem ‘descobrint’ per gaudi de premsa groga i unionistes mal disfressats. Si pretenem que el procés sobiranista avanci sense més ensurts que els previstos, no podem caure tan fàcilment en la burda provocació que ens provaran de parar una vegada i una altra. Que, amb la feina que tenim, amb la urgència que ens apressa, ens dediquem a discutir quan un imputat ha de deixar el seu càrrec, no deixa de ser la xocolata del lloro. Centrem-nos, sisplau! Centrem-nos en allò important i defugim el cos a cos en allò superflu. Centrem-nos en el futur que tenim al davant i no malgastem el temps en un passat ja superat. 

No vull pas dir amb això que el control de l’acció política no sigui un tema important. Precisament perquè és cabdal per a la societat que volem construir, no ens cal distrure’ns a reformar un estat espanyol en plena descomposició. Ara més que mai hem de fer entendre els nostres conciutadans que el procés de construcció d’un estat propi ha d’anar lligat indestriablement d’un aprofundiment radical de la democràcia. És precisament construint de zero, bastint un país nou, que podrem forçar la regeneració democràtica imprescindible. 

Expliquem-nos, doncs. Expliquem que una Catalunya independent no només és econòmicament necessària per garantir el futur de la nostra societat, sinó que ho és encara més en termes de qualitat democràtica. Expliquem l’estat que, entre tots, anem a fer. Detallem-ne els instruments de control, la independència dels poders, la transparència pública, la seguretat jurídica, els mecanismes de participació. Això, en el fons, ha de ser encara més llaminer que l’espúria motivació econòmica. Què pot ser més engrescador que saber que deixarem de ser súbdits per esdevenir ciutadans? Cal estendre els valors republicans –que no són patrimoni de cap partit– perquè les estructures de l’estat, la cosa pública, tornin a estar al servei del ciutadà. I això, en el fons, és l’autènticament revolucionari perquè dinamita de soca-rel les estructures de la partitocràcia que ens tenalla. No són, doncs, casuals les reticències de bona part de la casta política que n’ha fet un modus vivendi. 

Centrem-nos, doncs, perquè l’envit no és fullaraca. És evident a hores d’ara que l’estat ha entès finalment la profunditat de la nostra convicció. I és des d’aquesta assumpció de punt de no retorn que ha començat a organitzar l’atac sistemàtic al procés amb totes les seves armes, que no són poques. Saben que només ens poden guanyar si aconsegueixen desactivar el nostre convenciment. Per això no ens ha d’estranyar l’aterratge de centenars d’agents del CNI, ni la constant laminació de competències, ni tampoc l’ofec sistemàtic, groller i humiliant a què sotmeten l’hisenda catalana. Ni els quintacolumnistes que proven de desviar-nos del recte camí, que deia Espriu. 

Ara, més que mai, centrem-nos, sisplau!