25 de febrer 2011

Les lliçons del País Basc

Sovint se’ns acusa als catalans, i especialment al món sobiranista, d’emmirallar-nos excessivament en el País Basc, de tenir-hi una mena d’enveja sana de la seva força d’esperit nacional, del seu convenciment i la seva determinació. Això havia estat així en moments en què la diferència entre el suport sobiranista a una i altra nació era important, però en aquests moments no tenim gaire res a envejar-los als bascos.
Tot i amb això, cal estar ben atents al que passa a Euskal Herria perquè sovint ens dóna les pistes que ens poden ajudar a entendre la realitat política espanyola i ens marca clarament per on poden anar les coses ara que el procés independentista avança decididament a casa nostra.
Cal prenre nota, per exemple, de la reacció espanyola –i d’una certa classe política catalana– a la presentació de Sortu. La immoralitat profunda d’una llei de partits absolutament antidemocràtica feta expressament per a impedir que el sobiranisme basc es pugui presentar a les eleccions, per ofegar-lo econòmica i socialment, ha estat abastament denunciada. Una immoralitat que sembla no tenir límits ni vergonya i que defensa amb impudície que es mantingui a presó Arnaldo Otegi, precisament el dirigent polític que més ha fet per aconseguir una sortida pacífica al trencaclosques basc. 
És important fixar-nos en la reacció espanyola a l’aparició de Sortu encapçalada per un Rubalcaba que bavejava mentre assegurava que no permetrien, novament, la legalització de la formació abertzale. Un cop Sortu ha declarat explícitament, negre sobre blanc, que rebutja tota violència política, també la d’ETA, no hi ha cap raó legal per impedir-los concórrer a les properes eleccions. Però ja sabem que la llei de partits va ser elaborada exclusivament per tenir una cobertura legal a la injustícia. Per això sempre hi haurà noves condicions a la normalització política al país basc, encara que representi vulnerar la legalitat. Que l’esquerra abertzale hagi fet el pas de rebutjar frontalme nt la violència és el gest polític més important que s’ha produït al País Basc en molts anys, encara que es faci per imperatiu legal. Negar que l’aposta per la via política és honesta i creïble, negar-ne la possibilitat, és abocar de nou els bascos a la confrontació. I això, que ho saben, no és casual. Es tracta d’impedir com sigui que els bascos avancin amb normalitat cap a la independència. No hem d’oblidar que Espanya ha estat capaç de posar-hi d’acord PP i PSOE per mirar d’impedir l’inevitable.
Aquesta és la democràcia espanyola. Aquesta és la resposta que podem esperar d’Espanya quan arribi el moment del nostre pronunciament. Que en prenguin nota tots els qui encara malden per una via d’acord amb Espanya. Que recordin que amb Espanya no s’hi pot pactar perquè mai no respecta els acords. Que deixin de perdre-hi el temps.
Encara no s’acaben aquí les lliçons que n’hem d’aprendre dels darrers esdeveniments al País Basc. No és el primer cop que passa, però no deixa de ser sorprenent, des de l’òptica partidista catalana, veure el PNB defensant, també al carrer, la legalització de Sortu, un competidor directe a les eleccions d’aquí a tres mesos. És allò que en diuen sentit d’estat. És allò que tant reclamem de la nostra classe política: posar per davant els interessos del país abans dels propis. 
Només si som capaços d’encarar la política a casa nostra des d’una òptica exclusivament catalana, des dels nostres interessos, oblidant-nos d’Espanya, estarem en condicions de treure aquest país de la misèria econòmica i cultural a què ens estan abocant. Caldrà fer els esforços necessaris, per patriotisme i per dignitat.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

La llei de partits no pretén acabar amb ETA, només fer callar l'independentisme basc. Aquest és el seu vertader objectiu. I, de pas, aprofitar l'avinantesa per a arreplgar regidors i caadires al Parlament que de cap altra amnera haurien aconseguit. No són demòcrates.