No s'ho acaben

És impressionant el nivell d’estultícia, de mala fe i de ràbia mal continguda que els socialistes nostrats ens regalen a tort i a dret aquests dies. Encara no s’ha aixecat la veda i ja disparen amb trabuc gros només ensumar titular. No els cal patir gaire: encara disposen de la maquinària que han greixat durant anys. Per això no ens fa estrany que a TVV encara s’hi vegi més en Romero que en Regull. Coses de la informació imparcial.

Tot plegat no deixa de ser una mostra més de la manca absoluta de projecte, del patètic espernegar d’un partit que fa dies que va perdre el nord i que, eixorc de propostes, es limitava a gestionar el bon viure. Els PSC ha viscut massa anys adormint els ciutadans amb vells eslògans tronats. Convençuts que encara vivim contra Franco, ens han ofegat amb grans circumloquis ideològics que només amagaven la buidor de les propostes i unes polítiques de dreta –oh vergonya– endolcides amb grans mots, majúsculs, majestàtics, que no admeten discrepància. La veritat revelada.

Convençuts que el poder els pertany per naturalesa, aburgesats en cada nòmina vergonyant que proven d’amagar sota l’americana de pana, no acaben d’entendre que Vilafranca, finalment, ha dit prou. No han sabut veure que la Vila ha despertat d’una llarga letargia i que les mentides, la immoralitat política i la manipulació sense escrúpols tenen els dies comptats.

Els vilafranquins assistim incrèduls a l’allau diària que des de la Brunete socialista ens etziben sense embuts. Tanta mentida, tanta exageració, tant de desvergonyiment fa sospitar els més beneits.

No sabem si el Pere Regull serà un bon alcalde, no sabem què podrà fer lligat de mans i peus com l’han deixat, no sabem si tot plegat serà diferent. El que sí que ha deixat clar aquest relleu democràtic és la incapacitat de l’actual PSC per liderar cap projecte polític amb el mínim de dignitat exigible. Potser que s’ho facin mirar.