19 de juny 2009

TV3, el desencís

Hem anat assistint amb una certa displicència al deteriorament continu de TV3 i de la resta de canals de la CCMA. Només, de tant en tant, alguna veu s’alçava i clamava al desert per uns mitjans de comunicació nacionals que complissin la funció social pels quals van ser creats. La laminació constant, subtil però severa, a què han estat sotmesos ens han dut a la situació de submissió actual i a la pèrdua, tal vegada definitiva, dels lideratges d’audiència i, sobretot, del respecte periodístic. Ja ho va dir en Joan Ferran amb claredat: calia eliminar la crosta nacionalista de TV3.
La maquinària del PSC no ha perdut el temps i l’espanyolització de TV3 i la seva pèrdua de qualitat professional no ha parat de créixer ens els darrers anys. Paradoxalment això es produeix sota la batuta de la Mònica Terribas a qui feien propera a ERC i de qui s’esperaven grans canvis. El resultat: una altra mostra de la submissió d’ERC al PSC.
No farem el memorial de greuges. En Víctor Alexandre en va omplir tot un llibre. El darrer, però, ha estat lliurar Catalunya Ràdio a un personatge que fa poc comandava Onda Cero, una ràdio amb un perfil nacional calcat a la COPE. Uns dies abans, amb l’excusa de la TDT i de l’al•legalitat, les Illes i la Catalunya Nord perdien el senyal de TV3 i se’ls encolomava el TV3Cat, el canal internacional. Aquesta és la visió nacional de TV3, comparar Perpinyà amb Tòquio, Palma amb Moscou. Del País Valencià ja no cal ni parlar-ne: l’abandó de la CCMA de tanta gent que amb el seu esforç, també econòmic, havien fet mans i mànigues per poder veure TV3, convençuts que també era “la seva”, és un acte d’una indignitat nacional vergonyosa.
Amb la Terribas comandant TV3 hem seguit tenint empatx d’Alonso, hem sentit més “aquí a Espanya” que mai, hem vist el silenci poruc quan un estadi xiulava el rei d’Espanya i un llarg etcètera que fa angúnia de recordar. Cal afegir a tot això un empobriment preocupant de la qualitat dels programes: retransmissions patètiques on no es va més enllà de l’obvietat superficial; esclat del “friquisme” més descarnat que beu de la submissió a la faràndula espanyola...
Però sobretot l’abandó dels motius fundacionals: la construcció d’un marc de referències que ens fes avançar en la normalització nacional, que escampés el convenciment d’una realitat històrica, els Països Catalans, com a referent nacional. Avui TV3 embogiria amb un triomf de Fernando Alonso, mentre ben just s’han fet ressò que la USAP ha dut el Planxot a Perpinyà. Aquests són els seus referents nacionals.
Finalment no em puc estar de fer esment de l’incompliment potser més greu de TV3: el menyspreu i la desídia amb què tracten la llengua catalana. La barreja de ràbia, fracàs i derrota que els qui estimem la llengua experimentem quan veiem com es destrossa la llengua d’una manera irreversible, només és comparable amb la incomprensible impunitat de què gaudeixen. Cap televisió del món no permetria un locutor que maltractés la llengua si no és que forma part d’una estratègia consentida. Tots fraternalment bilingües fins a l’extermini final. No ens caldrà ni cotxe escombra.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El Canal 33 és molt millor que la molt comercial, massoquista i sovint anodina TV3. Hem tingut un empatx de l'escatalogia del Rubianes i de les magnificències de la forçosa i forçada "multiculturalitat" del Raval barceloní.

Anònim ha dit...

Ei, que el problema no és d'incorrecció dels locutors, sinó inclús dels doblatges de les pel·lícules, en què s'utilitzen expressions d'aquelles que en un examen et posarien un zero.
Ah, per cert, quan dius "molles", vols dir "engrunes"?

Casasses

Jaume Claramunt ha dit...

Ha, ha, ha! Molt bo Casasses! Potser sí que el que necessitem no són "molles" sinó motors a reacció! ;-)

Anònim ha dit...

Jaume, ja ho veus, anem bé si volem ser un país capdavanter: cada dia som més mediocres, doncs cal donar peixet a tot el llarg i ample d'aquests set milions de "catalans". Si omples el cabàs d'alls, després no diguis que tens mal alè.

Casasses