Vilafranca 2.0

No acostumo a fer referència a la meva vida privada o professional, però permeteu-me que, per una vegada, faci manlleu d’un dels fenòmens del món d’internet que més impuls ha pres en els darrers anys, per explicar la situació política que hauria d’encarar Vilafranca en els propers mesos.
En l’entorn de les tecnologies de la informació va néixer fa uns anys el concepte de Web 2.0 per a definir la nova generació de webs que s’apropaven. No es tractava, en aquest cas, del fruit de noves tecnologies, ni de nous programaris. Ni tan sols eren fruit de les noves capacitats de la infraestructura de comunicacions: era la definició d’un nou paradigma en l’ús d’internet. L’esquema del Web 2.0 proposava un ús cooperatiu de la xarxa per bastir continguts comuns. Fins aleshores el web el feia l’emissor, com es fa un llibre: estàtic i tancat. En canvi, al Web 2.0 l’emissor només posa l’eina i som els receptors els qui el construïm amb la nostra participació. Avui tots gaudim de l’èxit del web 2.0 amb aplicacions com el Facebook, la Viquipèdia, el YouTube i tants i tants d’altres recursos que ens permeten fer-nos nostra la xarxa.
Vilafranca és a punt de viure també aquest canvi. Hem de deixar enrere anys de monolitisme, d’una administració opaca que només transmetia la seva propaganda, de la manca de participació i transparència, del convenciment que els ciutadans som súbdits contribuents. Després de tants anys de foscor, Vilafranca és a punt per viure la seva pròpia revolució. Una revolta a escala humana, d’estar per casa si voleu, però un salt que ha de construir la Vilafranca 2.0 que tots anhelem.
Una Vilafranca on el debat obert i franc, la participació conscient i constructiva i la transparència informativa siguin el puntal d’un nou model de ciutat. No serà fàcil, ja us ho dic ara, perquè les inèrcies són difícils de vèncer. Només cal veure la virulència extrema, el cinisme descomunal, la ràbia immensa amb què el PSC espeternega. Però han d’acceptar, finalment, que la prepotència amb què han actuat no els ha evitat que es complís la dita: no pots enganyar tothom sempre. Aquest PSC, conservador, haurà d’entendre que el seu temps ha acabat, que no n’hi ha prou en repetir el mantra “d’esquerres i progressita”. Noves generacions que no han viscut en la por ja no es deixen confondre per mots endolceïts. Com deien, sarcàstics, “fets i no paraules”. I els fets són els que, finalment, se’ls regiren.

Comencem, tots plegats, a construir des d’avui la Vilafranca 2.0 del debat i les idees. Haurem d’estar amatents: ningú no és immune a l’autocomplaença, però si hem estat capaços d’empènyer fins aquí, el futur és nostre. Del carrer, de la gent.