27 de març 2009

És hora de fer el pas

Si una cosa va quedar clara al discurs d’investidura de Francisco Romero, és el desvergonyiment de què segueix fent gala el PSC vilatà. Que després d’anys i anys de gaudir d’un poder absolut, després de legislatures senceres, ens vinguin ara, precisament ara que perilla la cadira, a anunciar el decàleg de bones intencions que el PSC deu tenir al “manual de l’alcalde en minoria”, fa riure si no fos que la vila no està per permetre-se’n gaire, d’alegries. Si, a més, hi afegim que, conscient que no farà forat en l’hagiografia nostrada, el nou alcalde relatava sense pudor la seva biografia amb aquella immodèstia de qui no té altra projecte que la seva visió del món, tindrem el relat sencer d’un moment que passarà a la història vilatana com la demostració de la distància entre la ciutadania i el poder polític.

Fou un ple en què s’evidencià que ha arribat definitivament, a Vilafranca, el moment de fer el pas. Una investidura feta en clau de maniobra partidista per mantenir-se al poder i amb la barra de gesticular un enfilall de mesures, gairebé totes ja engegades, per vernissar-se d’esquerra contra la dreta malèvola. El Xavi Navarro, en un excel·lent parlament, ho deia clarament: aquest ja no és el nostre ple.

El ple que Vilafranca ha d’encarar sense tardança és el que tanqui una etapa de 30 anys que no ha sabut acabar a temps. Un ple que posi per davant els interessos dels vilafranquins, que enceti una nova etapa on l’honestedat, el treball rigorós i la generositat de tots, ens duguin a repensar un model de Vilafranca que fa aigües.

Demà Esquerra decidirà si, com ha repetit a bastament fins ara, se suma al nou projecte o hi deixa la pell en una maniobra que ningú no entendria. La insistència de rumors que apunten a pressions descomunals des del carrer Nicaragua, no fan sinó donar la raó als qui hem defensat que a Vilafranca hi ha un projecte alternatiu, nacional evidentment, i compromès amb el territori que tothom esmenta però pocs anomenen: la Vegueria. El Pere Regull n’ha encunyat una frase que podria ben bé ser la divisa d’aquesta nova etapa: “Ser penedesencs és la nostra manera de ser catalans”.

ERC no pot deixar-se enganyar pels qui ara temen la seva decisió. No només perquè s’hi juguen la seva supervivència, sinó perquè saben perfectament que la seva presència és imprescindible en un projecte que redefineixi el model de la Vilafranca que volem, que podem fer. ERC, amb una representació municipal que no es correspon al seu pes social, ha de retrobar-se amb el camí de polítiques comprensibles, honestes i arrelades al territori.

Demà és un bon dia per retrobar l’orgull, tornar al carrer i recuperar la confiança malbaratada. Demà, cal fer el pas.

2 comentaris:

Toni Jover ha dit...

Jaume, et puc ben assegurar que "la insistència de rumors que apunten a pressions descomunals des del carrer Nicaragua" són només maniobres malintencionades de gent que vol mal a ERC i que no ha paït el segon tripartit català.
Honestament, l'assemblea municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a Vilafranca del Penedès és totalment sobirana per decidir a qui donarà suport i a qui no, com ja s'ha vist.

Com a partit assambleari, el regidor no s'ha pronunciat fins consolidar amb l'assemblea la decisió -assemblea que no es podia convocar abans per garanties dels estatus del partit-. Per això és comprensible, alhora que fals, que la premsa ho hagi interpretat com que mentrestant Esquerra no sabia quina decisió prendre i que rebia pressions.

Curiosament, la gent -què dic ara, les multituds!- que apuntaven tots aquests rumors ara han callat de cop... ;-)
Salut!

Anònim ha dit...

To start earning money with your blog, initially use Google Adsense but gradually as your traffic increases, keep adding more and more money making programs to your site.

rH3uYcBX